Si els equips que arriben a la recta final del campionat en dinàmica negativa són els que ho tenen més difícil per assolir les objectius, l'Elx té mala peça al teler. Amb tots els rivals a la zona baixa acostumats a moure's amb l'aigua al coll, a l'equip de la franja verda li ve de nou la situació més que delicada en què es troba. Després de cinc derrotes seguides –i de tres punts dels últims 24 que ha disputat– ocupa plaça de descens –és vintè– a un punt de la zona de permanència. Fa uns dos mesos, després d'imposar-se amb claredat al camp del Nàstic (1-3), semblava consolidat a la zona tranquil·la, més a prop de les places de fase d'ascens que de les de descens.

Especialment dolorosa va ser la derrota de dissabte al Martínez Valero contra el cuer, un Mirandés que no es dona per vençut després del gol de Carlos Moreno en el temps afegit (0-1). Els d'Anduva ho continuen tenint molt complicat –estan a set punts de les places de salvació, amb dotze per jugar–, però l'Elx no va poder sentenciar-los i, sobretot, respirar a costa seva. Amb el comodí del canvi d'entrenador acabat de gastar –Vicente Parras va substituir Alberto Toril el 29 d'abril–, a l'Elx només li queda confiar en la reacció de l'equip en les quatre jornades que falten, en què no ho tindrà fàcil. Visita dos dels equips implicats en la lluita per l'ascens, el Getafe i el Cadis, i al seu estadi rebrà el Reus i un altre dels equips de la zona alta, l'Oviedo. El proper partit és el de divendres a Getafe, un duel més que compromès al camp d'un equip que encara aspira a prendre al Girona la segona plaça d'ascens directe.

Vicente Parras, que llança pilotes fora quan se li pregunta sobre l'estat físic de la plantilla, una de les crítiques habituals amb l'anterior tècnic, confia en el seu equip. Admet que els jugadors estan bloquejats mentalment, però diu que no es rendiran.