D'aquell Ontinyent que es va passar set temporades en la segona B i que va arribar a vorejar l'ascens amb la punta dels dits la dècada passada, queda l'escut, la samarreta, l'estadi –el mític El Clariano– i poca cosa més. El conjunt de la Val d'Albaida és ara un equip modest que, a partir de l'austeritat, està intentant sanejar els comptes i pujar de categoria.

El resultat de l'actual Ontinyent, ple de jugadors joves i amb poc bagatge, són les restes d'una festa que va compartir amb molts equips de la zona del llevant i també catalans. L'Ontinyent va ser un dels molts equips que es va endeutar en un moment d'auge econòmic buscant el salt al futbol professional en què les subvencions públiques i privades rajaven en abundància. I ho va acabar pagant. “El deute quan vam arribar fa cinc anys era d'1,1 milions d'euros”, explica el seu president, Luis Ortiz, que ha aconseguit reduir-lo fins als 300.000 euros de l'actualitat. “L'entitat en un moment donat va vorejar l'ascens a segona A, amb el conegut partit contra l'Alcorcón [va haver-hi molta polèmica amb l'actuació arbitral en el partit decisiu per pujar], però no ho va fer i va caure en picat pels problemes econòmics i va estar a punt de desaparèixer”, admet.

Ortiz va agafar les regnes de l'entitat i va agrair el descens a tercera –“continuar a segona B era inviable”– per posar el club en ordre. “Ara estem pendents de la conversió en societat anònima i que entri un grup inversor que ens ajudi a pujar l'Ontinyent a les cotes més altes possibles”, admet el president, que tot i que encadena tres anys fent promoció d'ascens dirigeix una entitat humil: “Tenim a la plantilla jugadors que ni tan sols cobren”, reconeix.