Tot i les dues promocions d'ascens seguides, més dos anys quedant-se a les portes, aquest estiu l'Unión Adarve va decidir fer un canvi radical. Els madrilenys van abandonar el seu antic camp de la Vereda de Ganapanes per jugar al Vicente del Bosque, totes dues instal·lacions municipals. El canvi tenia un motiu clar: el nou entrenador no se sentia còmode amb l'estil de joc directe amb el qual s'associava l'equip en els últims cursos.

I per això el trasllat. A la Vereda de Ganapanes, una autèntica caixa de llumins, no es podia jugar de cap altra manera que a la guerra i a partir del joc directe. El canvi, però, no va tenir un efecte immediat, i l'equip va patir en l'inici de la temporada. Dues derrotes per començar i sis en total en les onze primeres jornades van fer sorgir els dubtes a un equip que, a partir d'aquell moment, va començar a volar. Des d'aleshores, l'equip de Víctor Cea només ha perdut quatre partits, i al club hi ha la sensació que de no ser per aquest procés d'adaptació s'hauria pogut lluitar pel campionat de lliga. Tot i això, l'equip va arribar a ser líder algunes jornades, però no va poder fer res contra el ritme infernal de victòries del filial de l'Atlético de Madrid en el tram final de curs.

Pel que fa a l'equip, el conjunt madrileny s'ha caracteritzat per ser un equip molt versàtil, amb gust pel futbol de toc i amb un 3-2-3-2 que li permet una gran varietat de moviments al davant. Per sobre de tot destaca la figura del davanter Álvaro Sánchez, màxim golejador de l'equip i de la categoria amb 25 dianes, tot i que 7 d'aquestes són des dels onze metres. Sánchez ha sorprès tothom perquè és un davanter que fins fa quatre anys jugava de defensa central.