futbol
Vilafranca
Beneït moment de bogeria
David Fontanils, que feia setze mesos que no marcava, va desfermar l'eufòria amb el gol de la victòria en el minut 93 contra la Unión Adarve
Confia a assolir l'ascens que es va escapar fa un any: “Ara som més madurs i consistents”
”Era una falta des de la frontal, una miqueta escorada a l'esquerra del nostre atac. L'agafa Oribe. Quatre o cinc jugadors esperem la centrada, però ell, que és esquerrà, intenta sorprendre amb un xut per l'exterior de la barrera. La pilota fa cap al pal, a l'esquena del porter, i després arribo jo en carrera i l'empenyo cap a dins. Després, l'eufòria.” El central del Vilafranca David Fontanils recorda a la perfecció l'importantíssim gol de la victòria (2-1) de diumenge passat contra la Unión Adarve. Lògic, l'ha vist repetit fins a la sacietat. “Un cop marques ho intentes assaborir al màxim, però tot passa molt ràpidament, així que la mateixa nit del gol, si no el vaig veure en vídeo quinze vegades abans d'anar a dormir, no el vaig veure cap cop”, bromeja. I és que el garrotxí està més acostumat a evitar gols que no pas a marcar-ne. De fet, l'última vegada que havia sucat va ser el gener de l'any passat, ja fa setze mesos. La inspiració, doncs, no hauria pogut arribar en cap circumstància millor: en el minut 93 de l'anada d'una eliminatòria de play-off. Una diana que va servir per culminar una remuntada clau amb vista a la tornada: del 0-1 al descans es va passar al 2-1.
En el matx de diumenge, precisament, el Vilafranca va fer un exercici de maduresa. El rival va obrir la llauna i va dominar en el primer temps, però els d'Iván Moreno van mantenir el temperament. “En el segon temps vam sortir amb més intensitat. Sabíem que havíem d'atacar, però sense descuidar els espais. I la recepta va funcionar”, detalla Fontanils, que diu que el fet d'haver jugat una promoció l'any passat els ha fet millors: “L'equip enguany arriba més madur i més consistent. Som igual d'efectius en atac, però hem guanyat quant a solidesa.” El futbolista de les Planes d'Hostoles, amb tot, espera que el desenllaç sigui més positiu aquesta temporada. De moment, se centra en la tornada al camp de la Unión Adarve: “Confio que la solvència defensiva mostrada fins ara ens serveixi per no encaixar cap gol, tot i que allà hem de mirar de marcar.”
La il·lusió de David Fontanils és assolir una fita que el convertiria en una figura rellevant en la història del club: pujar amb el Vilafranca de primera catalana a tercera i, set anys després, de tercera a segona B. Ell és l'únic futbolista que queda dels que, el 2010, sota la batuta de Puchi, van fer tornar el club a tercera divisió, tot i que entremig va emigrar uns anys. Des de llavors, tot ha canviat molt: “L'equip no s'assembla gairebé gens amb el d'abans, ja que el perfil dels dos entrenadors és completament diferent. Això sí, igual que en aquell Vilafranca, ara hi ha una plantilla que sobresurt en la categoria, i també hi ha la mateixa emoció i ambició per pujar.” El jugador garrotxí, amb tot, creu que és un moment idoni perquè el club del Penedès assoleixi una fita que seria històrica per a l'entitat: “S'estan fent les coses molt bé en l'àmbit institucional i el club està preparat per aconseguir un ascens.” A ell, la possibilitat de jugar un esglaó per sobre, després de tantes temporades consolidat a tercera divisió, també l'atrau: “Els últims quatre anys he estat en conjunts de la part alta [va estar dos cursos al Rubí] i la possibilitat de fer el salt a segona B estaria molt bé. Per què no?”