La deriva esportiva, sempre entre la primera catalana i la tercera divisió, ha permès mantenir el Castelldefels en el mapa futbolístic de Catalunya. Això, i els sis-cents nens del futbol base, han estat els garants de la supervivència del club. Però en els budells, el club mariner ho ha passat molt malament. La situació econòmica era molt delicada l’any 2015 i a la ciutat s’albirava la possibilitat de la desaparició. Però un grup de pares es va posar al capdavant de l’entitat i, a poc a poc, el club s’ha anat ordenant financerament i ha recuperat l’estabilitat econòmica necessària perquè la flama del conjunt mariner no s’apagui.

Una xifra de 300.000 euros de deute per a un club de futbol de tercera divisió o primera catalana, sense subvencions públiques i amb ingressos procedents gairebé únicament del futbol base és una sentència de mort. “D’alguna manera, la nova junta directiva hi vam entrar enganyats perquè hi havia un deute determinat però a mesura que passaven els dies s’anava incrementant”, admet Adolfo Borgoñó, president de l’entitat des del gener del 2015 i economista de professió, llicenciat d’Esade: “Tot i això vam fer el que calia, que era dedicar moltes hores i molt d’esforç al club.” Borgoñó afirma que l’herència econòmica prové de juntes anteriors: “El Castelldefels havia entrat en una deriva molt perillosa provocada per anteriors directives. La nefasta gestió econòmica d’anteriors directives, especialment amb Imberti com a president, amb deutes d’origen poc clar, van portar el club a prop de la desaparició”, reconeix l’actual màxim mandatari. La primera mesura que va fer la junta directiva va ser posar 100.000 euros de la seva butxaca, sense interessos, i amb una carència de tres anys. Aquest va ser el punt de partida.