El retorn a casa, a Riudarenes
Després de la miniestada a Peralada i dels vuit dies de concentració a Manchester, el Girona va tornar a l’activitat amb una doble sessió al municipal de Riudarenes
La plantilla, que va esmorzar i dinar al PGA de Caldes, es va exercitar en la nova gespa del camp selvatà, que serà d’ús exclusiu per als de Machín
Després de dos dies de descans, el Girona va tornar a l’activitat, ahir, amb una doble sessió d’entrenament al camp municipal de Riudarenes, que acollirà l’equip en exclusivitat les pròximes setmanes abans no hagin finalitzat les obres a Montilivi i estiguin llestos els nous camps que s’han de construir al PGA de Caldes de Malavella –només falta el permís municipal per començar el projecte, ja definit–. D’aquesta manera, el conjunt dirigit per Pablo Machín va confirmar la seva condició de nòmada en la pretemporada, ja que després d’una primera presa de contacte a l’annex de Montilivi el Girona també va fer una miniestada a Peralada abans d’iniciar la concentració de vuit dies a Manchester.
Tres absències
La plantilla gironina va trepitjar per primera vegada la nova gespa que s’ha instal·lat al camp selvatà –híbrida, tot i que no amb les mateixes característiques que tindrà la que s’està a punt d’instal·lar a Montilivi–, que també disposa d’una sala de fisioteràpia i una altra que serà utilitzada com a gimnàs i també per fer-hi exercicis d’escalfament i de recuperació. En els dos entrenaments d’ahir –l’equip va esmorzar i dinar plegat al PGA– va destacar l’absència de tres jugadors –Eloi Amagat, Juanpe i Carles Planas–, que no van poder-se exercitar amb els seus companys per diversos problemes musculars. Com a contrapartida, van continuar sota les ordres de Pablo Machín diversos jugadors del Peralada.
Amb una forta calor i l’atenta mirada d’un munt d’aficionats que es van acostar al camp, el Girona va treballar diferents aspectes físics i tàctics amb l’objectiu de continuar amb la posada a punt abans del tan esperat inici de lliga, previst per al dissabte 19 d’agost contra l’Atlético de Madrid (a les 20.15h). A falta de jugar els últims partits amistosos i que arribin els reforços desitjats, la plantilla gironina es mostra satisfeta amb la feina feta fins ara i encara el futur amb optimisme.
“Les sensacions són bones, hem començat amb un bon ritme d’entrenaments i estem treballant bé i agafant el ritme de competició, que en definitiva és el més important per a un equip. Aquesta és una temporada nova en què tots comencem des de zero i hem de demostrar que podem jugar a còpia de treball”, explica el central Pedro Alcalá, que encetarà la tercera temporada seguida en el conjunt gironí i que destaca la qualitat dels nous fitxatges: “Tenim una bona base de la temporada passada i els nous jugadors que han arribat s’estan adaptant molt bé a l’equip; es veu que tenen qualitat i segur que ens aportaran moltes coses.”
Olivas, encara amb el grup
Paral·lelament a les múltiples negociacions per incorporar més fitxatges, la direcció esportiva del Girona, encapçalada per Quique Cárcel, continua sense poder desencallar la sortida de Kiko Olivas, que en principi no té lloc en el nou projecte a primera divisió i està pendent de resoldre la seva desvinculació amb el club. De moment, però, el central nascut a Antequera continua entrenant amb els seus companys a ple rendiment, una situació que no s’hauria d’allargar gaire més. Clubs potents de la segona divisió A com ara el Cadis i el Valladolid ja han mostrat un fort interès per Olivas, que espera resoldre el seu futur properament.
LES REACCIONS
LES ABSÈNCIES
Eloi, Juanpe i Carles Planas, amb molèsties musculars, no es van exercitarUN CAMP PONT
El terreny selvatà serà la instal·lació titular en espera de Montilivi i, sobretot, el PGAUn escenari que ja va fer servei entre el 2008 i el 2011
El Girona va entrenar-se ahir per primera vegada en el remodelat camp municipal de Riudarenes, que presenta una imatge totalment renovada després de les millores que s’han fet al terreny de joc i als seus voltants. El camp selvatà ja va ser utilitzat fa moltes temporades enrere pel club de Montilivi –entre els anys 2008 i el 2011–, que continua amb el mal endèmic de no poder disposar d’una ciutat esportiva com a camp base per als entrenaments del primer equip i el futbol base.