És difícil valorar res, tot i que sí és cert que l’equip està exhibint bones sensacions. Estem mostrant-nos sòlids, encara no hem rebut cap gol, i n’hem marcat més d’un en els tres partits. Això sí, ara tot és molt relatiu i l’important és assimilar conceptes, que el mister vegi l’equip que vol reflectit al camp. Crec que, a poc a poc, ho anem aconseguint.

Jo no havia tingut la sort de treballar amb ell i és un entrenador que té les coses molt clares, amb una visió del joc que ens agrada molt a tots.

Sí, tot i que ara ja no queden gairebé entrenadors d’aquells que feien sessions sense la pilota. Els entrenaments, en tot cas, són amens. Ara estem tots amb els cinc sentits, perquè hem de treballar automatismes nous.

Sí, petits conceptes. Amb Vicente [Moreno] fèiem un gran futbol, però hi ha aspectes que cada entrenador veu d’una manera diferent. Disposar de noves variants també va bé perquè el futbolista tingui tots els recursos possibles.

Intentarem fer el millor futbol possible, però el que volem sobretot és guanyar i, de vegades, per sumar has de ser pràctic. Es veurà un Nàstic molt treballador i molt solidari que, quan pugui jugar amb la pilota, farà un futbol de combinació.

Doncs no ho sé, perquè al final ja va haver-hi molts canvis durant l’any passat, en què van passar tres misters. Va ser una temporada dura, i aquestes situacions arrosseguen persones i fan que els camins se separin. És la llei del futbol.

Ho vam acabar salvant pel grup humà que hi havia, però vam estar a la cua més de 20 jornades, i això és molt dur, sobretot venint d’on veníem l’any anterior. Com en qualsevol treball, quan les coses no van bé, pateixes. La gent és pensa que el futbol és diferent a la resta de feines, i no és així. Per exemple, jo a un lampista no el critico per com posa una canonada, però en el futbol tothom opina. Som conscients que hem de viure amb tot això, però igualment ho passes malament.

Sí, al final al poble es comenta tot. Vas a qualsevol lloc i, com que ja et coneixen, es genera una mica més de complicitat i la gent et diu el que pensa, tant quan les coses van bé com quan van malament. Al final, no desconnectes. La temporada passada tot era això: “Vejam què fem, vejam què farem, vejam si ens espavilem...” Hi has de conviure. L’any anterior era tot bonic i no em queixava, però després, quan les coses van mal dades, també has d’assumir-ho i intentar guanyar perquè les sensacions canviïn. Al final vam aconseguir la salvació. Ara, en tot cas, ens hem de centrar en el curs que ve, que serà dur, apassionant i segurament bonic.

Sumar els 50 punts tan aviat com sigui possible. Després, ja ho veurem. Hem de pensar en això, no podem mirar res més. De fet, crec que la prioritat ara ha de ser centrar-se en el partit contra l’Almeria, i després en el de Reus. És molt important que ens posem petites fites, centrar-nos en cada partit sense pensar en el següent.