L’any passat ho teníem tot a favor. Per poc que féssim bé les coses ja sortirien els resultats. Però nosaltres pujàvem amb la incògnita de si tot allò que aplicàvem al juvenil ens serviria a la primera divisió. Això també va ser un reforç de cara al grup perquè les jugadores confiessin en la nostra feina.

Fa set anys que estic en el futbol femení i he comprovat que el 90% o 95% de l’èxit rau en la gestió del grup. Si tens controlat el grup és molt difícil que la temporada se t’escapi de les mans. Has de tenir el teu caràcter, però no pots tractar-les com ho faries en el futbol masculí, perquè en aquest punt les noies són diferents als nois. El millor del futbol femení és que si tractes bé el grup, això et torna.

La metodologia és la mateixa que quan estava al juvenil. Sé que no seré l’equip dominador, però tenim idea d’intentar-ho. Intentarem, també, que les jugadores sàpiguen per què fan una cosa o una altra. Si et fas entendre en el perquè de les coses, obtindràs millors resultats.

Moltes vegades ens trobem amb carències a nivell tàctic i tècnic perquè, segurament, abans no es feien tan bé les coses com es fan ara. A part de la base, és que en el futbol femení es corre molt. Amb 14 o 15 anys hi ha nenes que ja debuten a primera divisió. Si els clubs aguantessin més les jugadores, arribarien més ben treballades.

Pugem amb l’objectiu de revertir la situació i salvar l’equip. Un cop ens salvem, durant prop d’un mes no sabem què passarà, perquè hi van haver molts moviments als despatxos del club. Ens donen confiança i ens diuen que continuem amb la mateixa dinàmica però Rubén, per problemes personals, no pot agafar l’equip. Aleshores, el club decideix que s’havia de donar continuïtat i que el millor era que jo agafés l’equip. Les jugadores també van ajudar perquè s’apostés per mi.

Molt bones. La resposta del grup és genial. Elles són conscients que fa dues temporades que no funcionen bé i per això són un grup amb moltes ganes de treballar. En l’aspecte personal, ja t’ho pots imaginar, és primera divisió. Tinc tot el que havia somiat. Tot són facilitats.

No patir. Però els cinc primers partits són els que marcaran l’objectiu. A partir d’aquí, també influirà el nivell d’entrenaments pel que fa a ritme, intensitat i compromís. Per molts objectius que posis, les jugadores són les protagonistes.

Sí, però és que la resta d’equips s’han reforçat molt bé. El Tacuense i l’Oyartzun, que eren candidats a baixar, ja no hi són i ha pujat el Madrid, que aspirarà a la copa, i el Sevilla, que és una incògnita.

S’han millorat les coses, però estem darrere d’equips de la categoria. Som el quart o cinquè pitjor pressupost de la categoria. Tot i això, soc conscient que el club està fent un gran esforç. I nosaltres hem de posar-hi de la nostra part, perquè si el femení acaba sent un desastre ningú hi apostarà.

Tot i que hi ha molta diferència, no és tanta com en la categoria masculina. L’Atlético, el València i el Barça van patir l’any passat en molts camps. Al final has de competir.

Ens ajuda que el Barça lluiti per la Champions, perquè dona renom a la lliga i és més fàcil que les jugadores vulguin venir. Tot plegat també farà que s’enganxin més nenes a començar a jugar.

Si volem pujar el nivell, ens hem de reforçar amb jugadores de fora. Aquesta tendència el masculí fa trenta anys que l’està vivint i nosaltres tot just comencem ara. Xocarà, però és el que toca.