L’any pas­sat ho teníem tot a favor. Per poc que féssim bé les coses ja sor­ti­rien els resul­tats. Però nosal­tres pujàvem amb la incògnita de si tot allò que aplicàvem al juve­nil ens ser­vi­ria a la pri­mera divisió. Això també va ser un reforç de cara al grup perquè les juga­do­res con­fi­es­sin en la nos­tra feina.

Fa set anys que estic en el fut­bol femení i he com­pro­vat que el 90% o 95% de l’èxit rau en la gestió del grup. Si tens con­tro­lat el grup és molt difícil que la tem­po­rada se t’escapi de les mans. Has de tenir el teu caràcter, però no pots trac­tar-les com ho faries en el fut­bol mas­culí, perquè en aquest punt les noies són dife­rents als nois. El millor del fut­bol femení és que si trac­tes bé el grup, això et torna.

La meto­do­lo­gia és la mateixa que quan estava al juve­nil. Sé que no seré l’equip domi­na­dor, però tenim idea d’inten­tar-ho. Inten­ta­rem, també, que les juga­do­res sàpiguen per què fan una cosa o una altra. Si et fas enten­dre en el perquè de les coses, obtindràs millors resul­tats.

Mol­tes vega­des ens tro­bem amb carències a nivell tàctic i tècnic perquè, segu­ra­ment, abans no es feien tan bé les coses com es fan ara. A part de la base, és que en el fut­bol femení es corre molt. Amb 14 o 15 anys hi ha nenes que ja debu­ten a pri­mera divisió. Si els clubs aguan­tes­sin més les juga­do­res, arri­ba­rien més ben tre­ba­lla­des.

Pugem amb l’objec­tiu de rever­tir la situ­ació i sal­var l’equip. Un cop ens sal­vem, durant prop d’un mes no sabem què pas­sarà, perquè hi van haver molts movi­ments als des­pat­xos del club. Ens donen con­fiança i ens diuen que con­ti­nuem amb la mateixa dinàmica però Rubén, per pro­ble­mes per­so­nals, no pot aga­far l’equip. Ales­ho­res, el club deci­deix que s’havia de donar con­tinuïtat i que el millor era que jo agafés l’equip. Les juga­do­res també van aju­dar perquè s’apostés per mi.

Molt bones. La res­posta del grup és genial. Elles són cons­ci­ents que fa dues tem­po­ra­des que no fun­ci­o­nen bé i per això són un grup amb mol­tes ganes de tre­ba­llar. En l’aspecte per­so­nal, ja t’ho pots ima­gi­nar, és pri­mera divisió. Tinc tot el que havia somiat. Tot són faci­li­tats.

No patir. Però els cinc pri­mers par­tits són els que mar­ca­ran l’objec­tiu. A par­tir d’aquí, també influirà el nivell d’entre­na­ments pel que fa a ritme, inten­si­tat i com­promís. Per molts objec­tius que posis, les juga­do­res són les pro­ta­go­nis­tes.

Sí, però és que la resta d’equips s’han reforçat molt bé. El Tacu­ense i l’Oyart­zun, que eren can­di­dats a bai­xar, ja no hi són i ha pujat el Madrid, que aspi­rarà a la copa, i el Sevi­lla, que és una incògnita.

S’han millo­rat les coses, però estem dar­rere d’equips de la cate­go­ria. Som el quart o cinquè pit­jor pres­su­post de la cate­go­ria. Tot i això, soc cons­ci­ent que el club està fent un gran esforç. I nosal­tres hem de posar-hi de la nos­tra part, perquè si el femení acaba sent un des­as­tre ningú hi apos­tarà.

Tot i que hi ha molta diferència, no és tanta com en la cate­go­ria mas­cu­lina. L’Atlético, el València i el Barça van patir l’any pas­sat en molts camps. Al final has de com­pe­tir.

Ens ajuda que el Barça lluiti per la Cham­pi­ons, perquè dona renom a la lliga i és més fàcil que les juga­do­res vul­guin venir. Tot ple­gat també farà que s’engan­xin més nenes a començar a jugar.

Si volem pujar el nivell, ens hem de reforçar amb juga­do­res de fora. Aquesta tendència el mas­culí fa trenta anys que l’està vivint i nosal­tres tot just comen­cem ara. Xocarà, però és el que toca.