1a femenina

JOAN BACARDIT

ENTRENADOR DE L’ESPANYOL FEMENÍ

“El 90% o 95% de l’èxit rau en la gestió del grup”

L’Espanyol ha volgut donar continuïtat al cos tècnic que va salvar l’equip el curs passat

El conjunt blanc-i-blau s’ha hagut d’adaptar a una tendència global en la lliga

Si volem pujar el nivell, ens hem de reforçar amb jugadores de fora. Xocarà, però és el que toca ara mateix

Del repte majúscul de sal­var l’equip la tem­po­rada pas­sada, cosa que va acon­se­guir com a aju­dant de Rubén Rodríguez, a coman­dar la nau de l’Espa­nyol en una exi­gent pri­mera divisió.

El fet d’haver estat en el cos tècnic que va sal­var l’equip, l’ha aju­dat a tenir ascendència sobre el grup des del pri­mer dia?
L’any pas­sat ho teníem tot a favor. Per poc que féssim bé les coses ja sor­ti­rien els resul­tats. Però nosal­tres pujàvem amb la incògnita de si tot allò que aplicàvem al juve­nil ens ser­vi­ria a la pri­mera divisió. Això també va ser un reforç de cara al grup perquè les juga­do­res con­fi­es­sin en la nos­tra feina.
El curs pas­sat les juga­do­res insis­tien en la sin­to­nia amb el cos tècnic. Fins a quin punt és impor­tant saber trac­tar les juga­do­res en el fut­bol femení?
Fa set anys que estic en el fut­bol femení i he com­pro­vat que el 90% o 95% de l’èxit rau en la gestió del grup. Si tens con­tro­lat el grup és molt difícil que la tem­po­rada se t’escapi de les mans. Has de tenir el teu caràcter, però no pots trac­tar-les com ho faries en el fut­bol mas­culí, perquè en aquest punt les noies són dife­rents als nois. El millor del fut­bol femení és que si trac­tes bé el grup, això et torna.
Quin Espa­nyol podem espe­rar?
La meto­do­lo­gia és la mateixa que quan estava al juve­nil. Sé que no seré l’equip domi­na­dor, però tenim idea d’inten­tar-ho. Inten­ta­rem, també, que les juga­do­res sàpiguen per què fan una cosa o una altra. Si et fas enten­dre en el perquè de les coses, obtindràs millors resul­tats.
Al fut­bol femení li falta bagatge?
Mol­tes vega­des ens tro­bem amb carències a nivell tàctic i tècnic perquè, segu­ra­ment, abans no es feien tan bé les coses com es fan ara. A part de la base, és que en el fut­bol femení es corre molt. Amb 14 o 15 anys hi ha nenes que ja debu­ten a pri­mera divisió. Si els clubs aguan­tes­sin més les juga­do­res, arri­ba­rien més ben tre­ba­lla­des.
Quan Rubén Rodríguez es fa càrrec de l’equip el curs pas­sat, la idea era que vostè l’agafés el curs següent?
Pugem amb l’objec­tiu de rever­tir la situ­ació i sal­var l’equip. Un cop ens sal­vem, durant prop d’un mes no sabem què pas­sarà, perquè hi van haver molts movi­ments als des­pat­xos del club. Ens donen con­fiança i ens diuen que con­ti­nuem amb la mateixa dinàmica però Rubén, per pro­ble­mes per­so­nals, no pot aga­far l’equip. Ales­ho­res, el club deci­deix que s’havia de donar con­tinuïtat i que el millor era que jo agafés l’equip. Les juga­do­res també van aju­dar perquè s’apostés per mi.
Sen­sa­ci­ons de pre­tem­po­rada?
Molt bones. La res­posta del grup és genial. Elles són cons­ci­ents que fa dues tem­po­ra­des que no fun­ci­o­nen bé i per això són un grup amb mol­tes ganes de tre­ba­llar. En l’aspecte per­so­nal, ja t’ho pots ima­gi­nar, és pri­mera divisió. Tinc tot el que havia somiat. Tot són faci­li­tats.
Quins objec­tius es plan­teja?
No patir. Però els cinc pri­mers par­tits són els que mar­ca­ran l’objec­tiu. A par­tir d’aquí, també influirà el nivell d’entre­na­ments pel que fa a ritme, inten­si­tat i com­promís. Per molts objec­tius que posis, les juga­do­res són les pro­ta­go­nis­tes.
Veient els reforços sem­bla que hi ha millor equip...
Sí, però és que la resta d’equips s’han reforçat molt bé. El Tacu­ense i l’Oyart­zun, que eren can­di­dats a bai­xar, ja no hi són i ha pujat el Madrid, que aspi­rarà a la copa, i el Sevi­lla, que és una incògnita.
Almenys, això sí, han apu­jat el pres­su­post...
S’han millo­rat les coses, però estem dar­rere d’equips de la cate­go­ria. Som el quart o cinquè pit­jor pres­su­post de la cate­go­ria. Tot i això, soc cons­ci­ent que el club està fent un gran esforç. I nosal­tres hem de posar-hi de la nos­tra part, perquè si el femení acaba sent un des­as­tre ningú hi apos­tarà.
Cap a on va la pri­mera divisió?
Tot i que hi ha molta diferència, no és tanta com en la cate­go­ria mas­cu­lina. L’Atlético, el València i el Barça van patir l’any pas­sat en molts camps. Al final has de com­pe­tir.
La lliga creix...
Ens ajuda que el Barça lluiti per la Cham­pi­ons, perquè dona renom a la lliga i és més fàcil que les juga­do­res vul­guin venir. Tot ple­gat també farà que s’engan­xin més nenes a començar a jugar.
Cada vegada amb més juga­do­res estran­ge­res...
Si volem pujar el nivell, ens hem de reforçar amb juga­do­res de fora. Aquesta tendència el mas­culí fa trenta anys que l’està vivint i nosal­tres tot just comen­cem ara. Xocarà, però és el que toca.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)