Un puntet i tots contents

Quan comen­cen les tem­po­ra­des els par­tits solen ser oberts i impre­vi­si­bles. Als equips els costa domi­nar i impo­sar el seu joc i acci­ons pun­tu­als mar­quen un par­tit. Una falta, una cen­trada late­ral, un xut llunyà... Així va que­dar palès ahir en el duel català que es va dis­pu­tar a Bada­lona, en què l’equip de casa i el Lleida, un bloc far­cit de nove­tats, van sig­nar les tau­les tot i que el resul­tat hau­ria pogut ser qual­se­vol, ja que tots dos van dis­po­sar d’oca­si­ons sufi­ci­ents per decan­tar la balança, sobre­tot en un segon temps en què va fal­tar encert. L’efec­ti­vi­tat va ser repar­tida. Rubén Enri, amb un cop de cap en el pri­mer temps, i Jorge Félix, amb una cano­nada en el segon, van ser els únics capaços de sor­pren­dre David Oli­ve­ros i Mora­les, res­pec­ti­va­ment, i ningú no va poder acon­se­guir el botí com­plet.

D’entrada va manar la prudència. Hi havia més temor que no pas atre­vi­ment. Així, d’oca­si­ons, ben poque­tes. El Bada­lona, això sí, va apro­fi­tar-les molt millor. L’equip de Manolo González va avançar-se ben d’hora gràcies a una pre­cisa rema­tada de cap de Rubén Enri. El jove davan­ter cedit per l’Espa­nyol, que ja havia avi­sat en el minut 13, va con­nec­tar a la per­fecció una cen­trada d’Albarrán (15’). Amb l’1-0 el Lleida va aug­men­tar la seva presència al camp del Bada­lona, però sense inqui­e­tar Mora­les, que gai­rebé no va haver d’inter­ve­nir. La bona tasca de con­tenció dels locals, un bloc que es coneix bé, va fre­nar els blaus, que pre­sen­ta­ven una ali­ne­ació amb nou cares noves.