Ikechuku Uche no va fer la pretemporada amb el Nàstic i es va incorporar a l’equip grana quatre dies abans de començar la lliga. Al final de la campanya passada, en què va ser clau per a la permanència, va acordar amb el club que a l’estiu s’entrenaria pel seu compte mentre buscava equip i, si no en trobava cap, renovaria pel Nàstic. Finalment, sense cap sortida prou atractiva, va allargar la vinculació amb el club grana i es va preparar per tornar a ser-hi important. Ahir, contra el Granada, el nigerià va demostrar perquè el Nàstic es va permetre el luxe d’esperar-lo. En un partit travat, amb poca cosa destacada en una primera mitja hora lenta, Uche va aprofitar dues jugades aparentment intranscendents per fabricar dos gols del no res en només quatre minuts. En la primera (27’), va rebre una pilota a la frontal i va fer un control orientat que semblava llarg, però com que Javi Varas va dubtar li va deixar temps per arribar-hi, posar-se bé la pilota i superar el porter visitant per baix. I, en la segona (31’), molt atent i ben situat, va aprofitar un mal refús de Víctor Díaz per tornar-se a plantar sol davant Varas i batre’l una altra vegada amb un xut ras. Oportunisme, convicció i definició per resoldre el partit.

Els tres punts del Nàstic tenen un valor elevat, perquè els va aconseguir derrotant un dels favorits per lluitar per l’ascens i que arribava a Tarragona amb tres victòries seguides, i perquè li permet respirar a la zona baixa després de l’ensopegada de Tenerife i a l’espera del partit pendent contra el Barça. És la segona victòria en els quatre partits de Rodri a la banqueta.

Abans de la doble aparició d’Uche, el Granada havia portat més la iniciativa i havia aparegut un parell de vegades el seu principal argument ofensiu durant tot el partit, Darwin Machís, tot i que només amb centrades no aprofitades pels seus davanters. Després dels gols, va continuar el major domini del Granada davant d’un Nàstic força còmode amb la situació i que, en el minut 36, havia estat a punt de celebrar el tercer gol d’Uche, que va rebre una passada vertical de Gaztañaga i que va fer dues bones maniobres abans de xutar fora.

Tal i com es veia a venir, la segona meitat va tenir com a guió un Granada insistent però poc profund i un Nàstic sòlid i ordenat, que pràcticament només atacava quan tenia espais al contraatac. No li calia res més. Quan més va patir el Nàstic va ser quan Machís va fer una rematada propera salvada per Dimitrievski, que va veure com Antonio Puertas i Joselu no aprofitaven els dos rebots posteriors a l’acció (49’). Va ser, de fet, la millor ocasió de gol del Granada en tot el partit. Els andalusos ho provaven sobretot per la banda esquerra de Machís, però els faltava l’última rematada. José Luis Oltra va fer un canvi ofensiu amb l’entrada de Rey Manaj per Raúl Baena, la qual cosa li va donar més agressivitat en atac. El davanter albanès va estar a prop del gol amb un xut creuat a la mitja volta, desviat (68’).

Rodri, que havia fet sortir d’inici, per primera vegada, la parella atacant Uche-Barreiro, va preferir poblar el mig del camp en l’última fase del partit i mantenir el gallec sol en punta. Va guanyar en consistència i, amb Eddy Silvestre al camp, va aconseguir l’oxigen que li donaven les conduccions verticals de l’ex del Cadis. Així, el Granada es va anar apagant i, en els últims minuts, la pilota va estar més a prop de l’àrea visitant que de la local.