El Girona és molt competitiu, sempre lluita fins al final. Fa anys que juga amb el mateix sistema i l’ha dut a l’excel·lència
A totes les categories hi ha bons jugadors, però a primera n’hi ha d’excel·lents i uns quants que juguen a un altre nivell
El que està passant a Catalunya és difícil, estic preocupat perquè tinc la família allà. Espero que tot se solucioni aviat
Després de complir el somni de debutar a primera divisió fa dues jornades el gironí Gerard Valentín (Avinyonet de Puigventós, 28-07-1993) s’enfrontarà per primera vegada amb el Girona en l’elit. El lateral dret, que està a punt de deixar enrere una lesió a la tíbia, espera el partit amb candeletes i confia a poder entrar en la convocatòria. Valentín, que anteriorment havia destacat a les files de l’Olot i el Nàstic, repassa passat, present i futur de la seva trajectòria futbolística i avisa dels perills del Girona de cara al partit a Riazor.
Primer de tot, com es troba de la seva lesió?
Em vaig fer un tall profund a la tíbia en un entrenament i fins i tot em van haver de posar punts. Vaig començar a entrenar-me amb el grup dimecres, i a veure com evoluciona tot.
Deportivo-Girona, un partit especial, no?
Sí, perquè jugo contra l’equip de casa meva i encara conservo amics del Girona, així que és un partit molt important per a mi. Sempre és un plus jugar a casa i contra l’equip de la teva ciutat, és un duel que tothom vol jugar.
Qui li hagués dit fa uns anys que jugaria contra el Girona a primera divisió...
I tant, em podia esperar enfrontar-me amb l’equip de la meva ciutat, però a primera ho veia complicat, és un partit molt especial per a mi. El Girona és un club que estimo, ja li tocava jugar a l’elit després de tants intents.
Fa dues jornades va debutar a l’elit jugant els últims minuts del Deportivo-Getafe. Un somni complert?
Sí, tot futbolista espera i desitja des de petit jugar a primera divisió. Més que nerviós, estava emocionat de poder debutar.
Quin objectiu es marca ara?
No em queda res més que seguir treballant per intentar tenir regularitat dins l’equip.
La competència de Juanfran al lateral dret és dura...
Sí, acumula molts partits a primera divisió i és un gran jugador, ho ha demostrat.
Quines són les diferències més destacades que ha notat respecte a la segona divisió A?
A totes les categories hi ha bons jugadors, però a primera n’hi ha d’excel·lents i uns quants que juguen a un altre nivell superior.
Precisament, abans del partit del seu debut, Pepe Mel estava qüestionat pels mals resultats. Creu que el tècnic encara està qüestionat?
Això és futbol, guanyes dos partits i tot va perfecte i en canvi en perds dos i tot va al revés. La gent de futbol ja estem acostumats a aquestes coses.
Ara tenen el descens a dos punts per sota. Important no caure-hi...
Sí, a fora ens està costant, així que ens hem de fer forts a casa i fer bo el punt d’Eibar amb una victòria a Riazor.
Els visita el Girona, que encara està en una situació pitjor després d’enllaçar sis partits sense guanyar. Què n’esperen, d’aquest partit?
Serà complicat, perquè el Girona és molt competitiu, mai et posa les coses fàcils i lluita fins al final.
Que destacaria del conjunt gironí?
Potser el sistema de joc, fa moltes temporades que l’utilitzen i l’han dut fins a l’excel·lència. Són molt intensos, físicament molt forts i a dalt també tenen poder ofensiu.
Amb qui manté més contacte del Girona?
Vaig coincidir bastants anys amb en Pere Pons, tant en les categories de formació del Girona com a Olot, i encara mantinc amistat amb ell.
En un futur li agradaria tornar al club de Montilivi?
A tothom li agrada tornar a casa, m’imagino.
A l’estiu va firmar un contracte de quatre temporades amb el Dépor. M’imagino que no s’ho va pensar dues vegades.
És clar, quan estàs a segona A i et truca un equip com el Deportivo, que és un club històric de primera i t’ofereix un bon contracte, no t’ho pots pensar.
I com li està anant en aquests primers mesos a la Corunya?
Doncs molt bé, tant la gent de ciutat com l’afició et tracta molt bé, i al camp hi sol haver un gran ambient de futbol.
Abans del Nàstic també va jugar a l’Olot. Bons records?
I tant que sí, quan t’acostes a casa sempre solen anar bé les coses.
Què me’n diu de tot el que està passant a Catalunya?
És difícil, estic preocupat perquè tinc la família allà. Espero que tot se solucioni aviat i que d’alguna manera tot torni a la calma i a la tranquil·litat.