Mata aprofita el moment
El pitxitxi. L’exjugador del Lleida i el Girona, que no havia de ser el davanter centre titular del Valladolid i que l’any passat va fer cinc gols, està més inspirat que mai amb 11 dianes en 12 duels
A l’estiu, la nova temporada no feia gaire bona pinta per a Jaime Mata (Madrid, 1988). En l’anterior, el davanter del Valladolid no havia tingut la progressió esperada després de dos bons anys a Girona i només havia fet cinc gols. El seu club, a més, buscava reforços per a l’atac. Va intentar tornar a disposar de Raúl de Tomás, màxim golejador el curs passat amb 14 gols cedit pel Real Madrid, però el Rayo se li va avançar. L’altre gran objectiu del Valladolid era Alfredo Ortuño, cobejat per molts equips i que el club castellà semblava tenir lligat. Però irregularitats en la desvinculació amb el seu club, Las Palmas, van anul·lar l’operació i el Valladolid, ja amb el mercat tancat, es va quedar sense fitxar cap davanter contrastat. Era l’oportunitat de Mata.
Després de ser suplent en el primer partit, l’exjugador del Lleida i el Girona va sortir d’entrada en el segon i va marcar els dos gols de la victòria del Valladolid a Sevilla (1-2). Des de llavors, no ha deixat mai de ser titular ni d’estar inspirat, i ho ha aprofitat. El gol que va fer diumenge a Reus –molt viu, va interceptar un mal xut de falta per controlar la pilota i batre Edgar Badia amb convicció– és l’onzè en només dotze partits, un fet que el consolida com a màxim golejador de segona A. El madrileny encadena quatre partits marcant, en què ha fet cinc gols.
Mata viu, sens dubte, el millor moment de la seva carrera. N’ha tingut prou amb dos mesos per tenir a tocar la seva millor marca a segona A –els 12 gols amb el Girona la temporada 2014/15, dos dels quals en la fase d’ascens– i per fer-ne més del doble que la lliga passada. Li falta una mica més per millorar les xifres de Lleida, amb 17 gols en la primera campanya, però porta el ritme per aconseguir-ho.
La temporada passada, Jaime Mata va jugar sovint a la banda i aquest any Luis César el situa de davanter centre. És la seva posició natural i on diu que se sent més còmode. És una de les claus, segons assegura, del seu bon rendiment, juntament amb l’habitual fórmula que sol explicar la ratxa dels davanters, amb la sort, l’encert i la confiança com a variables. Mata està motivat també per la lluita pel pitxitxi de segona. “És un al·licient més”, afirma.