No hi havia gaire gent, però la tribuna del Miniestadi es va aixecar en el minut 85 de partit per aplaudir el jugador rival que estava sent substituït. El recital que va donar Juan Camilo, Cucho, Hernández (Pereira, Colòmbia, 1999) quedarà en la memòria de tots aquells que van presenciar el seu doblet. El colombià va deixant a la retina actuacions memorables, ja que dilluns passat va decidir el partit contra el Saragossa amb un altre doblet i, gràcies a les nou dianes que acumula aquest curs, és el principal responsable d’una fita història per a l’Osca: el conjunt aragonès, ara líder, ha tocat sostre en el futbol estatal amb el lideratge de la segona divisió.

El cara a cara amb Cucho Hernández canvia radicalment segons si està dins o fora del terreny de joc: mentre que una humilitat eclesiàstica, un somriure innocent i l’ortodòncia indiquen que és un adolescent, el desplegament físic abassegador, un instint de col·locació innat i els gols a cabassos descriuen un futbolista, ara mateix, únic. Més enllà del capritxós futur, Cucho Hernández, als 18 anys, ja és un jugador de present. “Se’ns acaben els qualificatius amb ell. Després del que ha fet avui ja es veu que no és un jugador de segona divisió”, va dir el seu entrenador, Rubi, després de la victòria contra el Barça B (0-2).

L’Osca és líder gràcies a la solidesa i a l’encert d’Hernández (nou gols, segon màxim golejador de la categoria) per primera vegada en la seva història. Ho ha aconseguit aquesta jornada pel seu triomf i per la patinada del Granada, que va caure contra el cuer. Precisament, el Granada havia de ser el seu destí aquesta temporada, cedit pel Watford, però finalment va acabar a l’Osca. I és que el conjunt andalús, en l’època en què la família Pozzo (propietària del Watford) era la màxima accionista, va comprar el davanter amb només 17 anys quan brillava en la segona divisió colombiana. La marxa dels Pozzo de Granada, el maig passat, va provocar que els drets del futbolista viatgessin a la Premier League.