Bressol d’estrelles
Un trampolí. L’auge dels filials, l’obertura del mercat internacional i una millora en el joc a segona A han permès veure-hi l’eclosió de joves com Aleñá o Cucho ara, i Marco Asensio, Vitolo o Kepa en el passat
La segona divisió sovint ha estat una categoria més propensa a veure el declivi del veterà o l’evolució del jugador de segona B que en la categoria de plata troba el seu sostre. Però l’obertura del mercat a l’estranger i l’ascens d’alguns filials han provocat que darrerament s’hagi produït l’esclat de jugadors joves que han acabat sent estrelles mundials. El Madrid hi ha pescat recentment, i s’ha endut Vallejo i Marco Asensio, que quan eren d’edat juvenil van brillar en la temporada 2014/15, però molts equips de competició europea hi han fixat la mirada. Abans d’Aleñá, Cucho Hernández i José Arnáiz, els tres noms del moment, molts més joves han fet servir aquesta categoria com un trampolí.
La presència dels filials del Barça i del Madrid ha permès delectar l’espectador de la segona divisió amb jugadors que han acabat sent reconeguts mundialment. Deulofeu i Jesé van protagonitzar un frec a frec la temporada 2012/13, quan tenien 18 i 19 anys, amb 18 i 22 gols cadascun. Aquell curs també va significar l’eclosió de Luis Alberto (38 partits i 11 gols), que l’any següent va aconseguir un contracte al Liverpool, o de Morata (12 gols), que es va acabar consolidant en el Madrid. “El reclam per al jugador és molt alt. Hi ha estadis de primera divisió, hi ha molts mitjans de comunicació i darrerament hi estan passant jugadors que són molt bons”, reconeix el vilassarenc Rubi, que veu com en el seu propi equip –l’Osca– està fent eclosió l’última sensació, Cucho Hernández, de 18 anys (9 gols). “La segona és molt agraïda per als jugadors”, admet l’entrenador del Barça B Gerard López: “A diferència de segona B [on hi ha la majoria de filials d’equips de primera divisió], hi ha molts més espais. I jugadors com Aleñá o Asensio se senten més còmodes amb més espais, per això crec que la primera divisió és més agraïda encara per a ells”, comenta el tècnic, que ha de cuidar un grapat de jugadors joves que poden marcar una època, com ara el mencionat Aleñá (19 anys), Busquets (18), Jorge Cuenca (18) o Abel Ruiz (17).
Cap al primer equip
Però no només han estat jugadors de filials els que han fet servir la categoria de plata com a aparador. A banda d’Asensio i Vallejo, que van pujar al primer equip del Mallorca i el Saragossa quan encara eren de categoria juvenil, internacionals absoluts com ara Vitolo, Iago Aspas o Griezmann, sorgits del futbol de base de Las Palmas, el Celta i la Real Sociedad, van tenir oportunitats a segona que no van desaprofitar. Amb 23 anys, el canari va protagonitzar un curs estratosfèric (15 gols) que li va servir per fitxar pel Sevilla el curs següent; Aspas, en canvi, va liderar el Celta a l’ascens (23 gols) a primera divisió amb 24 anys, i Griezmann, quan en tenia 18, també va ser una part important de l’ascens de la Real Sociedad el 2010 (39 partits i 6 gols). Allà també hi jugava Claudio Bravo.
Tot i que els equips prefereixen mantenir els seus joves en els filials, moltes vegades no han tingut cap més remei que cedir-los. Diego Costa i Thomas (propietat de l’Atlético), Kepa (Athletic), Alba (València) o David López (Espanyol) són els exemples d’una màxima encara més difícil: fer eclosió en un context de professionalisme ferotge amb els resultats, i no la formació, per bandera.