En una categoria que normalment està a l’ombra, la primera catalana, fan falta genialitats com la que va protagonitzar diumenge Alabau per aparèixer en els mitjans. I és que el davanter del Martinenc va viure un d’aquells partits inoblidables en què va liderar la victòria del seu equip amb dos golassos de categoria.

El primer, des de gairebé el mig del camp: “Després d’un frec a frec amb un rival em passen la pilota i, d’esquena a porteria, tinc el pressentiment que el porter està avançat. Aleshores faig el control orientat, que em surt molt bé; sense aixecar el cap la pico i, efectivament, el porter està avançat i la pilota entra per l’escaire.” Però si el primer gol ja havia estat espectacular, el millor encara havia d’arribar: “En el descans, Sergio Campos em va dir que m’espavilés, que tenia targeta i que potser em canviarien aviat. Li vaig dir que abans d’això en marcaria un de millor.” I dit i fet. Amb 1-0 i després d’haver provocat l’expulsió d’un central rival, Alabau va agafar la pilota darrere la línia del mig del camp, va superar el seu defensor amb un túnel i va clavar una vaselina perfecta per superar el porter andorrà. “Són decisions que es prenen molt ràpidament, però veient-ho per la tele impacta, són dos golassos”, explica, eufòric, l’atacant.

I és que no n’hi ha per a menys. Després de vèncer un teòric rival directe, l’Andorra, el Martinenc segueix encapçalant la taula amb comoditat: “Enguany, l’objectiu només pot ser aconseguir l’ascens a tercera divisió.”