El resultat d’un partit de futbol el condicionen mil i una variables. Al final, però, tot s’acaba reduint a un element: l’encert. Qui el té, ho té tot a favor per acabar amb un somriure d’orella a orella. Ahir, qui va tenir inspiració va ser el Reus, i és bàsicament per aquesta raó que els roig-i-negres es van imposar al Barça B en el duel català que es va jugar a l’estadi municipal. Els d’Aritz López Garai, que agreugen la crisi d’un equip que continua sense trobar la recepta, van fer un partit completíssim i continuen exhibint arguments per creure que la fita de millorar el rendiment de la temporada passada és ben possible. David Haro i Lekic, amb els seus gols, van fulminar un filial blaugrana que va acaparar la possessió però que va tornar a tenir l’encert d’esquena. Només va mullar Arnaiz, des dels onze metres.

Molts cops, en el negoci del futbol, els guions originals escassegen. Si es coneixen els actors del partit, l’argument de la funció és molt previsible. Així va quedar palès ben d’hora en la cita al municipal. El Barça B, un equip fet per tocar, va acaparar la pilota contra el Reus, un bloc que se sap adaptar a les exigències de cada context. Ho demostra el fet que ahir López Garai canviés el seu sistema habitual (un 4-3-3) per jugar un 4-4-2, amb Dejan Lekic i Edgar Hernández a la punta de llança, un moviment que li va anar molt bé per controlar el joc de creació del Barça B i buscar-ho també per la via directa.

L’aposta li va sortir bé, al tècnic del Reus. El Barça B, com sempre, va remenar molt la pilota, però ho va fer lluny de l’àrea d’Edgar Badia. L’equip de casa, per la seva banda, es tapava bé amb la intenció de buscar-ho amb el joc directe o amb alguna acció a pilota aturada, que Gus Ledes és una garantia de perill. Les cartes amb què Gerard López i Aritz López Garai jugaven eren sobre la taula. Però la partida va resultar molt avorrida. Més enllà d’algun xut forçat del Barça B i d’algun córner o falta del Reus, no hi va haver ocasions. Tot això, però, va canviar al límit del descans. Van caure un parell de gols seguits.

David Haro va trencar el tedi imperant en el minut 44, quan va aprofitar una prolongació d’Edgar Hernández per plantar-se davant d’Ortolá i batre’l per sota. L’alegria, en tot cas, va durar poquíssim a la parròquia roig-i-negra. I és que, en l’acció següent, Olmo va fer caure Aleñá dins de l’àrea i l’àrbitre va decretar penal. L’encarregat de xutar la pena màxima va ser Jose Arnaiz, que va establir l’empat.