“És el cop més dur”
De mal pair. Juanpe reconeix que la remuntada de l’Alavés és la garrotada més severa que ha viscut al Girona. El canari és partidari de mantenir el sistema tot i la falta de centrals
El Girona es va endur garrotades severes abans d’aconseguir l’ascens a primera divisió. Episodis com el del Lugo, el del Saragossa o, al cap d’un any, el de l’Osasuna en el partit de tornada de l’eliminatòria definitiva d’ascens van coure molt. Cap el va viure Juanpe Ramírez, que va arribar l’estiu del 2016, va celebrar l’ascens i està tenint protagonisme en la seva primera experiència en la màxima categoria. Sense el record viu d’aquelles patacades a segona A, Juanpe té clar a quin llistó situa la inesperada derrota contra l’Alavés, dilluns a Montilivi. “Sens dubte, és el cop més dur que m’he endut des que soc jugador del Girona”, va reconèixer després de l’entrenament d’ahir a Riudarenes, on encara intentava digerir-ho. “No queda cap més remei que aixecar-nos. Dilluns tenim un partit molt important i l’hem d’afrontar de la millor manera possible”, va afegir.
De tot a res
“Teníem moltes il·lusions dipositades en aquest partit, sabíem que si guanyàvem fèiem un pas molt important, ho teníem a la mà i els últims 20 minuts ens van penalitzar molt”, explicava Juanpe. El central, que ja havia marcat a Balaídos el gol que va donar un punt a última hora (3-3), va ser dilluns l’autor del 2-0, que semblava deixar el cuer ensorrat. El va celebrar sense imaginar com li canviaria l’estat d’ànim uns quants minuts més tard, arran de la reacció de l’Alavés. “Marcar és el menys important. Hauria firmat guanyar el partit sense marcar”, explica el jugador, que no va estar atent en el refús en què Ibai Gómez va marcar el 2-1, i es va equivocar en l’acció que va acabar amb el penal del 2-2. “A tots ens afecta en l’aspecte individual. A tots ens agradar guanyar, i si no ho fem no estem contents. Tots tenim aquesta sensació, estem una mica tocats”, va admetre.
Els centrals i el sistema
Els efectes dràstics del 2-3 es van accentuar amb les lesions de Bernardo i Muniesa, que deixen Machín limitadíssim al darrere, sense cap dels tres centrals (tampoc hi és Alcalá) amb què va començar la lliga. A Juanpe, teòricament, li toca assumir més galons, perquè serà el defensa amb més continuïtat: “Em tocarà fer un pas endavant i, sobretot, donar suport als companys que tingui al costat. En aquest sentit, estic molt tranquil. Tenim una plantilla àmplia i segur que qui surti ho farà bé.” Tot i la limitació de centrals, l’exjugador del Valladolid és partidari de mantenir l’esquema amb tres homes tancant al darrere, encara que això signifiqui situar-hi algun jugador poc habituat a jugar-hi: “Crec que és millor continuar com hem estat sempre. Tenim l’esquema molt mecanitzat i cada jugador coneix perfectament els mecanismes de la posició que té al costat o la que li pot tocar en algun moment.” Juanpe espera “un partit molt complicat” dilluns, però no creu que l’Espanyol els vulgui atacar més per la falta de centrals: “Quan surts no penses en les baixes del rival, sinó a competir i intentar guanyar.”
EL PROTAGONISTA
Tres partits resistint amb la quarta, ara la gran amenaça
X.M.Sense Pedro Alcalá, Bernardo Espinosa ni Marc Muniesa, l’amenaça de suspensió de Juanpe Ramírez és un maldecap que n’accentua la transcendència. L’equip acabarà molt coix al darrere el 2017 i, si Juanpe veu una altra targeta groga, Machín quedarà sense els quatre centrals –en té cinc a la plantilla– que més minuts han jugat. La preocupació hi és, però el canari assegura que no hi pensarà a l’hora de sortir al camp dilluns a Cornellà-el Prat. “He d’afrontar el partit com qualsevol altre. Ja he jugat partits amb la mateixa amenaça. Sé que acabarà arribant, i esperem que trigui.” L’exjugador del Valladolid va acumular tres grogues en els seus quatre primers partits de titular amb el Girona, i la quarta la va veure al camp del Llevant. Encadena tres partits sencers resistint amb quatre grogues i voreja el miler de minuts en la lliga. Com Juanpe, també tenen quatre grogues Pere Pons, Aday, Àlex Granell i Douglas Luiz.