Anem en línia ascendent, no només pels resultats, sinó per la sinergia del grup, que era pràcticament nou i que s’ha hagut d’adaptar a una manera de jugar difícil d’assimilar.

El Girona, a la segona A, ha estat un exemple de projecte, regularitat i saber-se reconstruir. I això ho ha sabut traslladar a primera. Enguany en aquesta categoria hi ha una gran igualtat que a poc a poc es veu més accentuada. Cada any el pronòstic és més difícil.

És una categoria que no para, molt llarga, amb molts equips molt durs i, a més, hi has de sumar el play-off. Si penses que per la teva trajectòria hi haurà camps on estaràs còmode, estàs equivocat. Tothom competeix al seu camp. Els equips que acaben de baixar tenen necessitat de tornar a pujar i els que pugen es volen aferrar a una categoria molt atractiva en tots els àmbits, també l’econòmic. Els equips que fa anys que hi són, senten que pot ser el moment de fer el salt. La lliga no dona segones oportunitats i de vegades entres en una necessitat contínua, perquè baixar és molt delicat per a les institucions i els jugadors; és molt difícil sortir-ne i t’acaba portant al descens...

Sí. Nosaltres [el Rayo] intentem donar bon tracte a la pilota i hi ha molts equips a dalt, com ara l’Osca, el Cadis, el Tenerife, l’Sporting, el Granada... I a baix també. També és cert que de vegades un equip entra en la necessitat i prefereix arriscar menys, però en general hi ha molt bons futbolistes.

Mentalitat de grup. Pensar que no hi ha una setmana de descans i que cada partit serà necessari. Que la mentalitat serveixi per aprofitar al màxim la dinàmica bona de resultats i també, quan arriba el sotrac, per no despenjar-te.

Maduresa i intel·ligència. La responsabilitat sol ser molt important i és una situació traumàtica. S’ha de saber jugar amb pressió.

Vaig tenir sempre la il·lusió de poder ser professional i mai la vaig perdre. Vaig veure que, igual que han fet altres companys, amb un altre camí es podia arribar a ser-ho. El Real Múrcia em va obrir la possibilitat, quan estava a cavall entre el filial i el primer equip, de poder fer el salt però també valoro molt l’experiència anterior en tots els equips. No només em van donar una formació com a porter, perquè he pogut aprendre dels detalls de nombrosos entrenadors i companys, sinó d’aprendre també com es viu el futbol. El món es mou, jo he voltat molt i he pogut veure maneres diferents d’entendre el futbol i la vida. I aquesta és la gran aportació i el que m’ha enriquit més com a persona.