2a divisió A
ALBERTO GARCÍA
PORTER DEL RAYO VALLECANO
“La lliga no dona segones oportunitats”
El porter català explica, des de la seva experiència de nou anys en la categoria, les claus per sobreviure i reeixir en la segona divisió
Rere el tòpic de la duresa d’una competició de 42 partits, la segona divisió amaga molts més detalls. Els nou anys que hi porta Alberto García (Barcelona, 1985) són una garantia perquè l’exporter de l’Europa, el Sant Andreu, el Cornellà i el Figueres els vagi desgranant.
Faci’m una valoració del curs del Rayo...
Anem en línia ascendent, no només pels resultats, sinó per la sinergia del grup, que era pràcticament nou i que s’ha hagut d’adaptar a una manera de jugar difícil d’assimilar.
Hem passat d’una lliga dominada pel Llevant i el Girona a una amb molts aspirants i cap favorit...
El Girona, a la segona A, ha estat un exemple de projecte, regularitat i saber-se reconstruir. I això ho ha sabut traslladar a primera. Enguany en aquesta categoria hi ha una gran igualtat que a poc a poc es veu més accentuada. Cada any el pronòstic és més difícil.
Darrerament, hi ha hagut molts equips amb molta fama a primera que, quan han baixat a segona, no han pogut revifar. Fins al punt de baixar a segona B. Per què passa això?
És una categoria que no para, molt llarga, amb molts equips molt durs i, a més, hi has de sumar el play-off. Si penses que per la teva trajectòria hi haurà camps on estaràs còmode, estàs equivocat. Tothom competeix al seu camp. Els equips que acaben de baixar tenen necessitat de tornar a pujar i els que pugen es volen aferrar a una categoria molt atractiva en tots els àmbits, també l’econòmic. Els equips que fa anys que hi són, senten que pot ser el moment de fer el salt. La lliga no dona segones oportunitats i de vegades entres en una necessitat contínua, perquè baixar és molt delicat per a les institucions i els jugadors; és molt difícil sortir-ne i t’acaba portant al descens...
Es juga bé en la categoria?
Sí. Nosaltres [el Rayo] intentem donar bon tracte a la pilota i hi ha molts equips a dalt, com ara l’Osca, el Cadis, el Tenerife, l’Sporting, el Granada... I a baix també. També és cert que de vegades un equip entra en la necessitat i prefereix arriscar menys, però en general hi ha molt bons futbolistes.
Vostè les ha vist de tots colors. Què es necessita per estar a dalt?
Mentalitat de grup. Pensar que no hi ha una setmana de descans i que cada partit serà necessari. Que la mentalitat serveixi per aprofitar al màxim la dinàmica bona de resultats i també, quan arriba el sotrac, per no despenjar-te.
I per sortir de la part baixa?
Maduresa i intel·ligència. La responsabilitat sol ser molt important i és una situació traumàtica. S’ha de saber jugar amb pressió.
Vostè va fer un camí atípic per arribar al futbol professional, amb diverses temporades a tercera i segona B, defugint del camí habitual per a un jove, que és saltar de filial en filial...
Vaig tenir sempre la il·lusió de poder ser professional i mai la vaig perdre. Vaig veure que, igual que han fet altres companys, amb un altre camí es podia arribar a ser-ho. El Real Múrcia em va obrir la possibilitat, quan estava a cavall entre el filial i el primer equip, de poder fer el salt però també valoro molt l’experiència anterior en tots els equips. No només em van donar una formació com a porter, perquè he pogut aprendre dels detalls de nombrosos entrenadors i companys, sinó d’aprendre també com es viu el futbol. El món es mou, jo he voltat molt i he pogut veure maneres diferents d’entendre el futbol i la vida. I aquesta és la gran aportació i el que m’ha enriquit més com a persona.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.