Anem en línia ascen­dent, no només pels resul­tats, sinó per la siner­gia del grup, que era pràcti­ca­ment nou i que s’ha hagut d’adap­tar a una manera de jugar difícil d’assi­mi­lar.

El Girona, a la segona A, ha estat un exem­ple de pro­jecte, regu­la­ri­tat i saber-se recons­truir. I això ho ha sabut tras­lla­dar a pri­mera. Enguany en aquesta cate­go­ria hi ha una gran igual­tat que a poc a poc es veu més accen­tu­ada. Cada any el pronòstic és més difícil.

És una cate­go­ria que no para, molt llarga, amb molts equips molt durs i, a més, hi has de sumar el play-off. Si pen­ses que per la teva tra­jectòria hi haurà camps on estaràs còmode, estàs equi­vo­cat. Tot­hom com­pe­teix al seu camp. Els equips que aca­ben de bai­xar tenen neces­si­tat de tor­nar a pujar i els que pugen es volen afer­rar a una cate­go­ria molt atrac­tiva en tots els àmbits, també l’econòmic. Els equips que fa anys que hi són, sen­ten que pot ser el moment de fer el salt. La lliga no dona sego­nes opor­tu­ni­tats i de vega­des entres en una neces­si­tat contínua, perquè bai­xar és molt deli­cat per a les ins­ti­tu­ci­ons i els juga­dors; és molt difícil sor­tir-ne i t’acaba por­tant al des­cens...

Sí. Nosal­tres [el Rayo] inten­tem donar bon tracte a la pilota i hi ha molts equips a dalt, com ara l’Osca, el Cadis, el Tene­rife, l’Spor­ting, el Gra­nada... I a baix també. També és cert que de vega­des un equip entra en la neces­si­tat i pre­fe­reix arris­car menys, però en gene­ral hi ha molt bons fut­bo­lis­tes.

Men­ta­li­tat de grup. Pen­sar que no hi ha una set­mana de des­cans i que cada par­tit serà neces­sari. Que la men­ta­li­tat ser­veixi per apro­fi­tar al màxim la dinàmica bona de resul­tats i també, quan arriba el sotrac, per no des­pen­jar-te.

Madu­resa i intel·ligència. La res­pon­sa­bi­li­tat sol ser molt impor­tant i és una situ­ació traumàtica. S’ha de saber jugar amb pressió.

Vaig tenir sem­pre la il·lusió de poder ser pro­fes­si­o­nal i mai la vaig per­dre. Vaig veure que, igual que han fet altres com­panys, amb un altre camí es podia arri­bar a ser-ho. El Real Múrcia em va obrir la pos­si­bi­li­tat, quan estava a cavall entre el filial i el pri­mer equip, de poder fer el salt però també valoro molt l’experiència ante­rior en tots els equips. No només em van donar una for­mació com a por­ter, perquè he pogut apren­dre dels detalls de nom­bro­sos entre­na­dors i com­panys, sinó d’apren­dre també com es viu el fut­bol. El món es mou, jo he vol­tat molt i he pogut veure mane­res dife­rents d’enten­dre el fut­bol i la vida. I aquesta és la gran apor­tació i el que m’ha enri­quit més com a per­sona.