El Reus té la mida presa al Nàstic. No hi fa res que els grana arribessin al derbi d’ahir en millor dinàmica i just després d’haver-lo avançat en la classificació per primera vegada des que els dos equips coincideixen a segona A, ni que els roig-i-negres estiguessin últimament encallats i més ofuscats que mai en atac. Amb més ambició i personalitat, va dominar la major part del partit, es va avançar en la primera meitat gràcies a Juan Domínguez (39’) i, quan el partit somreia més als locals gràcies a la reacció de la segona part i al gol d’Álvaro Vázquez (73’), va aparèixer Vítor Silva per fer un golàs i establir el definitiu 1-2 (84’). És la tercera victòria del Reus en els quatre partits entre els dos equips en la categoria de plata, i la segona al Nou Estadi, que té, més enllà del component emocional de vèncer al camp del rival territorial, un alt valor pràctic, ja que atura la mala ratxa i la caiguda i li dona molt aire. El Reus, que ara es torna a veure un punt per sobre dels tarragonins, espera que la victòria al Nou Estadi sigui el punt d’inflexió, com ho va ser la temporada passada. El Nàstic, per la seva banda, veu esfumat l’optimisme després de set punts en els tres desplaçaments amb què havia començat el 2018 i se li tornen a aparèixer els fantasmes del seu estadi.

El Reus no va rebutjar l’oferiment d’un Nàstic excessivament temorós i endarrerit, que d’entrada li va cedir la iniciativa. L’equip roig-i-negre, còmode per naturalesa amb la pilota, la feia circular i dominava. No és que fes gran cosa en atac, però era l’equip que hi posava més intencionalitat ofensiva. El Nàstic mantenia la línia dels últims partits a camp contrari, on aguantar i esperar el moment li havia donat fruits, però ahir tenia, com a local, l’exigència de ser més valent. En no ser-ho, la seva afició es va anar impacientant. Els grana esperaven alguna concessió –com una pilota perduda per Carbonell que va acabar amb una falta a la frontal xutada amb perill per Muñiz–, mentre que el Reus era més atrevit. Així, després d’un parell d’avisos en accions de Máyor i Carbia, Álex Menéndez va posar una pilota a l’àrea en un servei de banda que la defensa local va ser incapaç de rebutjar i no va evitar que anés a parar als peus de Juan Domínguez, que no va perdonar. El gol va reafirmar el Reus en el seu mètode i va incrementar els nervis d’un Nàstic al qual el partit se li començava a fer una muntanya, oblidada la convicció que té a fora.

D’aquesta manera, el Reus va acabar dominant la primera meitat i va prosseguir en l’inici de la segona, amb algunes arribades després de combinacions amb criteri. El Nàstic, però, estava obligat a reaccionar, fos com fos, i ho va aconseguir amb l’entrada d’Álvaro Vázquez. Més intens i vertical, l’equip de Rodri va exigir més al rival i va posar més pilotes a l’àrea, com ara una de Kakabadze que va rematar massa creuat Dumitru i la de l’empat. Javi Jiménez va fer una bona centrada al segon pal i Álvaro Vázquez, un cop de cap creuat lluny de l’abast d’Edgar Badia. Era el moment del Nàstic, que veia que la remuntada era possible i que creia que el Reus podria pagar el cop psicològic del gol rebut. Però l’equip roig-i-negre encara no havia dit l’última paraula i, poc després que els locals demanessin penal per una empenta de David Haro a Dumitru, Vítor Silva, que feia poc havia acabat un contraatac amb un xut massa alt, va tornar a tenir una bona pilota al límit de l’àrea, decantada cap a l’esquerra, i va executar un gran xut amb paràbola amb la dreta que va superar Dimitrievski per dalt. Un golàs. El partit, intens fins al final, encara guardava una última acció destacada: un xut de Gaztañaga, amb els locals atacant amb porter inclòs, que Badia va rebutjar amb seguretat (94’).