No guanyar és ben fotut, però que tampoc ho aconsegueixin els teus rivals directes és, si més no, un bon consol. I més quan la bona reacció d’equips com l’Olot i el Llagostera a segona divisió B fa disminuir les preocupacions respecte als possibles descensos compensats. Això és el que deuen pensar els quatre darrers classificats, que, si no canvia molt la cosa, es disputaran entre ells la dissetena posició, que en principi hauria de servir per mantenir la categoria.

Els pírrics números del Gavà, el Vilassar, el Granollers i el Palamós en aquestes primeres 24 jornades de campionat els haurien deixat amb un peu i mig a primera catalana els últims cursos. De fet, els dos últims anys, el cuer sumava els mateixos punts que enguany el Palamós, equip per sobre del descens. Una dada que seria alarmant si no fos perquè és compartida. “Sembla clar que ens la jugarem entre tots quatre”, opina Manel Moya, bregat en mil batalles com aquesta i l’únic dels tècnics implicats que continua des de principi de curs. “La qüestió és que el quart per la cua no se’ns escapi. Encara queda molt i aquest any no cal fer tants números: si evites el descens directe, en principi t’hauries de salvar”, hi afegeix.

Amb una mica més d’optimisme s’ho mira el seu homòleg a la banqueta del Palamós, Pitu Batlle, que, ell sí, aspira a agafar el Cerdanyola. L’objectiu, però, com també ho és per al Gavà i el Granollers, acaba sent el mateix. “El que ens falta és sumar de tres en tres”, diu el tècnic dels de l’Empordà, animat perquè les sensacions cada vegada són millors: “Hem millorat i estem competint bé. Veiem que cada vegada tenim la victòria més a prop.” Els tres empats consecutius han permès al degà tornar a recuperar la dissetena posició que li havia pres el Granollers, l’últim a conèixer la victòria dels quatre cuers –fa dues jornades contra l’Ascó–. Sembla clar, però, que la igualtat es mantindrà fins al final, i com bé diu Manel Moya, “qui arribi amb millor forma al tram final s’acabarà salvant”.