La segona posició és molt bona, és evident, però potser ens hauria agradat estar més a prop de l’Espanyol B i tenir més opcions d’acabar primers. Però és totalment mèrit seu: en una lliga que costa tant guanyar, ells encara no han perdut ni un sol partit. Encara que haguéssim fet una temporada gairebé perfecta, seria molt difícil igualar els seus registres...

Aquí entrenem cinc dies a la setmana, disposem de tot el camp i treballem com un club professional. Jo arribo a les 10.30 h i me’n vaig a les vuit del vespre i quan els jugadors arriben s’ho troben ja tot preparat. Això, per a un entrenador, és un luxe. A l’Horta feia i desfeia com volia, aquí en canvi tinc un director esportiu, una comissió esportiva... És diferent.

És molt important saber gestionar el vestidor, que tothom estigui més o menys content. Només en poden sortir onze d’inici i imagino que el número 12, 13 i 14 no estan contents, i encara ho estaran menys els que es queden a la graderia, però han d’entendre que això és un equip i que l’objectiu final és que juguem la promoció d’ascens per intentar pujar. Però sí, la dificultat més gran segurament és saber gestionar tots els egos.

Sí, ho és i com a entrenador l’has de saber gestionar. Però per mi fora part del procés d’aprenentatge constant que vivim els entrenadors. Aquest any m’he trobat amb aquesta situació i, potser, si em torna a passar en un futur la gestionaré millor. D’això es tracta. Aquest any he après moltes coses i l’any que ve n’aprendré més.

Home, no pujar seria una putada. Fracàs jo entenc que seria no jugar la promoció d’ascens. Primer juguem-la i després ja veurem si tenim l’encert i aquell puntet de sort que es necessita per pujar. Però sí, l’objectiu del club, dels jugadors i meu és l’ascens a segona B.

Anem a qualsevol camp i els rivals es repleguen al darrere i esperen la seva jugada per fer-nos mal al contraatac. I aquí tots els equips tenen jugadors de qualitat que et poden fer mal. Si fóssim un conjunt de la zona mitjana seria molt més fàcil jugar.

Sí, és el gran handicap. Costa molt que la pilota rodi bé, per això de vegades juguem millor a camp contrari. Tenim un equip pelotero, que li agrada associar-se, jugar en curt i ara últimament també en llarg, però necessitem fer quatre tocs quan se’n podrien fer dos, i això fa que el joc sigui molt més lent. Els jugadors la teoria se la saben de memòria, però si després la pilota no bota bé...

Totalment. El club està creixent i està fent les coses ben fetes després de superar una situació crítica. L’Hospitalet és un club històric i fa ben poc no es controlaven tots els detalls, però la cosa està millorant molt.