Aleix Garcia pot esdevenir avui el primer jugador que ha vestit les samarretes del Vila-real i del Girona i que s’enfronti amb el seu anterior club, sempre que Pablo Machín decideixi donar minuts al d’Ulldecona, que en la primera volta a Montilivi ja es va quedar amb les ganes de jugar contra l’equip on es va formar com a futbolista. No és estrany que el migcampista cedit pel City pugui ser el primer d’aquesta llista, i és que la nòmina de futbolistes que han vestit els dos escuts només té vuit noms, dels quals Aleix Garcia és l’últim cas. El que més crida l’atenció és que tots els futbolistes que han jugat amb els dos equips han agafat el tren en la mateixa direcció, amb sortida al Vila-real B, parada –no en tots els casos– poc profitosa al primer equip groguet i destí final –a vegades amb alguna altra parada prèvia– a Girona.

El primer que va obrir camí entre els dos equips va ser Gerard Bordas. El davanter manresà va protagonitzar el viatge més convuls entre els dos equips, i és que després de jugar quatre temporades al Vila-real B –una a 2a B i tres a 2a A–, sent un dels veterans de l’equip, va vestir les dues samarretes el curs 2012/13. El punta va arrencar la temporada amb el primer equip groguet a 2a A i, a mig curs, veient la falta de minuts –6 partits i cap gol–, va marxar cedit a Girona per posar-se a les ordres de Rubi. D’aquesta manera, Bordas va viure la lluita per l’ascens a primera des de les dues bandes, i li va tocar la pitjor cara de la moneda, ja que es va quedar a les portes de primera amb el club de Montilivi i va veure com el submarí groc sí que assolia l’ascens. A més, el manresà es va quedar amb l’espina de no poder jugar el partit clau a l’estadi del Madrigal per una clàusula en el contracte de cessió. Després de la decepció d’aquella temporada, Bordas va firmar definitivament amb el Girona, on va jugar dues temporades més –41 partits i 10 gols en total.

Curiosament, després de Gerard Bordas, el tren entre Vila-real i Girona ha tingut molta més afluència. En la temporada 2013/14, en la qual l’exjugador del Vila-real Javi López va entrenar el Girona 11 jornades abans de l’arribada de Machín, a Girona van arribar dos jugadors amb passat a la Plana Baixa: Palatsí i Chando. El porter va arribar directament del filial groguet, on va tenir un paper secundari molts anys tot i arribar a debutar a 2a A amb el primer equip. Chando, en canvi, només havia jugat al B el curs 2008/09 i no va tenir la sort de debutar amb el primer equip. El pas pel Girona de tots dos, tot i deixar empremta al vestidor, tampoc va ser gaire brillant.

Dels vuit jugadors amb passat groguet, el Girona ha obtingut més rendiment de tres centrals: Lejeune, Íñiguez i Kiko Olivas. El francès, que havia brillat al Vila-real B però que no havia tingut sort amb el primer equip, va arribar a Girona el curs 2014/15 per guanyar-se el cor de tot Montilivi, i és que Lejeune va tenir dues temporades excel·lents, amb l’espina del gol anul·lat en el partit contra el Lugo que hauria valgut l’ascens. Íñiguez, que va arribar com a cedit aquell mateix curs, no va tenir tant protagonisme sobretot per les lesions, però va deixar bones sensacions. En el curs següent, el 2015/16, Kiko Olivas va arribar a Girona per substituir Íñiguez després de jugar cinc temporades a Vila-real sent titular al filial i jugant sis partits amb el primer equip, i va complir amb matrícula d’honor la primera temporada i amb un notable en la segona, abans de marxar aquest estiu amb l’espina de no comptar per a primera.

Ara Aleix Garcia és qui agafa el testimoni a Girona amb l’esperança d’igualar els noms més destacats, com ara Lejeune, i millorar el record de l’últim jugador del Girona que havia passat pel Vila-real, Cámara, que amb els groguets només va jugar al filial tres temporades i que amb el Girona no va tenir oportunitats –només tres partits jugats.