Barça femení
Nataixa Andonova
Una espina clavada
L’atacant ja es va enfrontar a l’Olympique el curs passat amb resultats gens positius
“Ens servirà per veure on estem situades”, diu
L’Olympique de Lió, rival d’avui (18.45 h, Barça TV) en l’anada dels quarts de final de la Champions League, és una referència en el futbol mundial i al vestidor blaugrana no hi ha ningú que en sigui més conscient que l’atacant Natasa Andonova (Negotino, Macedònia, 4/12/1993). “Són un equip impressionant. Les jugadores ofensives, les migcampistes, les defenses i la portera són boníssimes en totes les línies i físicament van un pas per davant”, afirma. L’atacant macedònia ho va comprovar en primera persona la temporada passada a les files del París Saint-Germain.
En menys d’un mes Andonova va veure com les lioneses les superaven en la lliga, la copa i la Champions League, en les dues últimes de la manera més cruel possible. “Vam ser superiors a elles i vam estar millor, però vam arribar als penals i allà ja se sap... L’experiència compta molt”, relata la jugadora, que tot i no jugar en cap dels tres partits, té una espina clavada amb l’equip de la vall del Roine. Però en el futbol sempre hi ha segones oportunitats i avui té la primera per mirar d’arreglar-ho. “Sabem que ens faran córrer molt i per tenir èxit seran clau els duels directes”, explica, conscient que el Barça haurà de canviar avui a Lió la seva manera de jugar i no podrà tenir la pilota tant com hi està acostumat.
Una adaptació senzilla
Els minuts que aquesta jugadora –que ha encaixat molt bé en l’equip blaugrana– no va tenir contra les lioneses amb la samarreta del PSG sí que els podria tenir aquesta tarda amb el Barça si el tècnic, Fran Sánchez, li continua fent confiança. Filla de família de futbolistes –el seu pare, els seus oncles i el seu avi van ser jugadors professionals, i la seva germana juga a la segona divisió alemanya– i amb un castellà gairebé perfecte après mirant telenovel·les llatinoamericanes, s’ha adaptat sense problemes al vestidor blaugrana. Després de marxar del seu país molt jove i haver jugat en quatre països amb només 24 anys, arribar a un lloc desconegut no li ve de nou. “Sempre em pregunten on m’he sentit millor, però la veritat és que sempre trobo coses bones a tot arreu. Cada lliga és diferent, però no tinc cap problema a adaptar-me”, explica la jugadora, que afronta el duel com una bona prova: “Ja està bé que ens enfrontem a equips així. El Lió o conjunts de la lliga alemanya ens poden servir per posar-nos a prova i veure on som.”