En un partit contra el Sabadell és difícil veure una altra cosa que no sigui un empat. Ahir, el Cornellà necessitava més per recuperar la moral que va agafar, fa tres setmanes, amb el gol en el temps afegit contra el Lleida, però es va haver de conformar amb el punt. A efectes de classificació, no serveix de gaire –dependrà del que faci avui el Badalona– i les sensacions que va deixar l’equip no van ser gran cosa, perquè si algú va merèixer els punts van ser els arlequinats.

El partit va combinar trams de molta acció amb d’altres sense que passés gaire res. Els primers minuts van ser moguts per l’empenta local, que va portar Craviotto a intervenir en un xut de Josu i que Fall també ho fes per evitar el gol de Sanchón en dos xuts des de dins de l’àrea. El Cornellà era incapaç d’amenaçar Roberto, que només va aparèixer en una falta lateral, ja que l’estrella del primer temps era a l’altra porteria, en què l’exarlequinat Craviotto va salvar un mà a mà d’Arturo.

A Jordi Roger –a la grada per la sanció per acumulació de grogues– no li agradava el que veia i va canviar el dibuix del seu equip, posant tres centrals. Però tampoc aquí es va trobar còmode més enllà d’aturar l’avenç dels locals, molt actius en el primer temps. Cada vegada que rebia Mujica o Fito en zones influents, el futbol es transformava, però el conjunt verd era incapaç de mantenir la possessió i alimentar els seus jugadors més perillosos. Els últims minuts van ser per al Sabadell, que, sense urgències classificatòries, era empès per l’efecte que experimenten els equips quan juguen a casa. Óscar Rubio, en una pilota a l’espai, va enviar-la a centímetres del pal en l’ocasió més important en el segon temps. Al Cornellà li quedava la carta de la pilota aturada i Valentín la va utilitzar en una rematada amb el cap al primer pal que va anar a parar al lateral de la xarxa.