Espai per a les rotacions
Ara sí. Ben poc avesat a sacsejar l’equip, Machín transmet a la plantilla la intenció de fer moviments aquesta setmana. Pere Pons admet que la càrrega de minuts els està pesant
Pablo Machín va repetir contra el Betis l’alineació inicial del partit contra la Real Sociedad. A Anoeta, un sol canvi respecte a l’onze contra el Llevant. I així, amb comptagotes, anant enrere. Des dels dos canvis que va fer el 27 de febrer contra el Celta, sempre el mateix onze o un sol retoc. Amb l’excepció de la sacsejada contra el Barça i el reajustament posterior, el tècnic no ha fet mai més de tres canvis d’un partit a l’altre. S’ha mostrat sempre aliè a les rotacions, però tot fa pensar que s’hi agafarà aquesta setmana. Dijous al vespre hi ha partit a Vitòria (19.30 h) i, al cap de dos dies i mig, els blanc-i-vermells reben l’Espanyol a Montilivi, diumenge al migdia (12 h). El tècnic ja ha explicat a la plantilla la intenció de remoure l’equip, tal com va confirmar ahir Pere Pons: “Segur que és una setmana per tal que els que no estan jugant tinguin possibilitats, i així el mister ens ho ha transmès.” El de Sant Martí Vell, un dels fixos en les alineacions, beneeix els retocs: “La plantilla és molt llarga i, si bé és veritat que Machín sol tenir el seu equip fix, també seran importants els jugadors menys habituals. Hi confio molt i hi haurà un moment per a tots. Qui ha jugat menys ens donarà aquest plus en una setmana complicada.”
La diferència entre el grup de jugadors que més minuts acumula i els que només cobreixen absències puntuals s’ha anat accentuant amb el pas de les jornades. Jonas Ramalho es va convertir divendres en el desè futbolista del Girona que supera els 2.000 minuts aquesta temporada. Hi ha vuit jugadors de camp que han estat titulars com a mínim en 27 de les 32 jornades. I la confiança del tècnic en un onze molt definit, amb l’únic dubte d’Aday Benítez com a alternativa als carrils, es reflecteix en el tall entre els dotze jugadors que han jugat de titulars com a mínim la meitat de les 32 jornades –per sobre d’Aday, amb 16 titularitats, hi ha Mojica amb 19 i deu futbolistes amb més de 20– i l’altra meitat que ha tingut participació, encapçalada per les onze titularitats de Marc Muniesa.
Fa setmanes que Pablo Machín ha insinuat que els futbolistes més habituals comencen a notar els efectes de la càrrega física acumulada, però de moment ha fet retocs mínims, sovint forçats per lesions o sancions. Ara, però, fa la sensació que ha arribat l’hora de les rotacions, benvingudes fins i tot per a algun dels protagonistes. Ho va reconèixer ahir Pere Pons, que va acabar fos contra el Betis: “L’altre dia, en els últims 10 o 15 minuts, estava molt cansat físicament, i al final mentalment també baixes. No estàs fi i et costa més controlar la pilota, fer la passada més tens o anar més fort en les disputes”, va explicar el migcampista gironí, que té clar que l’exigència de la primera divisió no té res a veure amb la que havien viscut en temporades anteriors, malgrat que hi havia més jornades programades. “Molts jugadors competíem l’any passat a segona A i estem acostumats a acumular molts minuts. Però aquest any potser ens passen més factura. A primera, tot és més exigent i són importants les rotacions. El mister ha de llegir bé i triar bé el jugador que més convé en cada cas. Aquesta setmana, amb dos partits consecutius, hi haurà possibilitats per a tots i és un bon moment perquè els altres demostrin que tenen ganes de jugar.” Pere Pons ha participat en 27 partits, tots de titular, i només va ser suplent en un.
DOS DIES I MIG
El Girona juga a Vitòria dijous al vespre i diumenge al migdia rep l’EspanyolUN TALL BEN CLAR
Mitja plantilla ha estat titular la meitat o més dels partits, lluny dels altres 12 jugadorsEuropa continua en l’horitzó
“Volem el màxim de punts. Tot i la derrota contra el Betis, que semblava que posava fi a moltes de les possibilitats de l’equip d’accedir a Europa, amb els resultats de la jornada encara ens mantenim ben a prop. Fins al final lluitarem per entrar a Europa”, comenta Pere Pons. La plantilla no preveu cap altra via que no sigui la d’esgotar totes les possibilitats per fer-la grossa i classificar-se per jugar competicions continentals. “És tan gran i complicat que quan ho veus a tocar has de donar-ho tot per intentar aconseguir-ho. El marge de punts és petit i això ens manté amb possibilitats”, comenta el de Sant Martí Vell, que desitja que el Barça guanyi la copa per augmentar les possibilitats. “L’objectiu és complicat, però tenim ganes i il·lusió i ens veiem capacitats. Que el Barça guanyi la copa ens suposarà un avantatge i serà millor per a nosaltres; per tant, que la guanyi”, sentencia.