Pablo Machín va repe­tir con­tra el Betis l’ali­ne­ació ini­cial del par­tit con­tra la Real Soci­e­dad. A Ano­eta, un sol canvi res­pecte a l’onze con­tra el Lle­vant. I així, amb comp­ta­go­tes, anant enrere. Des dels dos can­vis que va fer el 27 de febrer con­tra el Celta, sem­pre el mateix onze o un sol retoc. Amb l’excepció de la sac­se­jada con­tra el Barça i el rea­jus­ta­ment poste­rior, el tècnic no ha fet mai més de tres can­vis d’un par­tit a l’altre. S’ha mos­trat sem­pre aliè a les rota­ci­ons, però tot fa pen­sar que s’hi aga­farà aquesta set­mana. Dijous al ves­pre hi ha par­tit a Vitòria (19.30 h) i, al cap de dos dies i mig, els blanc-i-ver­mells reben l’Espa­nyol a Mon­ti­livi, diu­menge al mig­dia (12 h). El tècnic ja ha expli­cat a la plan­ti­lla la intenció de remoure l’equip, tal com va con­fir­mar ahir Pere Pons: “Segur que és una set­mana per tal que els que no estan jugant tin­guin pos­si­bi­li­tats, i així el mis­ter ens ho ha transmès.” El de Sant Martí Vell, un dels fixos en les ali­ne­a­ci­ons, bene­eix els retocs: “La plan­ti­lla és molt llarga i, si bé és veri­tat que Machín sol tenir el seu equip fix, també seran impor­tants els juga­dors menys habi­tu­als. Hi con­fio molt i hi haurà un moment per a tots. Qui ha jugat menys ens donarà aquest plus en una set­mana com­pli­cada.”

La diferència entre el grup de juga­dors que més minuts acu­mula i els que només cobrei­xen absències pun­tu­als s’ha anat accen­tu­ant amb el pas de les jor­na­des. Jonas Ramalho es va con­ver­tir diven­dres en el desè fut­bo­lista del Girona que supera els 2.000 minuts aquesta tem­po­rada. Hi ha vuit juga­dors de camp que han estat titu­lars com a mínim en 27 de les 32 jor­na­des. I la con­fiança del tècnic en un onze molt defi­nit, amb l’únic dubte d’Aday Benítez com a alter­na­tiva als car­rils, es reflec­teix en el tall entre els dotze juga­dors que han jugat de titu­lars com a mínim la mei­tat de les 32 jor­na­des –per sobre d’Aday, amb 16 titu­la­ri­tats, hi ha Mojica amb 19 i deu fut­bo­lis­tes amb més de 20– i l’altra mei­tat que ha tin­gut par­ti­ci­pació, encapçalada per les onze titu­la­ri­tats de Marc Muni­esa.

Fa set­ma­nes que Pablo Machín ha insi­nuat que els fut­bo­lis­tes més habi­tu­als comen­cen a notar els efec­tes de la càrrega física acu­mu­lada, però de moment ha fet retocs mínims, sovint forçats per lesi­ons o san­ci­ons. Ara, però, fa la sen­sació que ha arri­bat l’hora de les rota­ci­ons, ben­vin­gu­des fins i tot per a algun dels pro­ta­go­nis­tes. Ho va reconèixer ahir Pere Pons, que va aca­bar fos con­tra el Betis: “L’altre dia, en els últims 10 o 15 minuts, estava molt can­sat física­ment, i al final men­tal­ment també bai­xes. No estàs fi i et costa més con­tro­lar la pilota, fer la pas­sada més tens o anar més fort en les dis­pu­tes”, va expli­car el mig­cam­pista gironí, que té clar que l’exigència de la pri­mera divisió no té res a veure amb la que havien vis­cut en tem­po­ra­des ante­ri­ors, mal­grat que hi havia més jor­na­des pro­gra­ma­des. “Molts juga­dors com­petíem l’any pas­sat a segona A i estem acos­tu­mats a acu­mu­lar molts minuts. Però aquest any pot­ser ens pas­sen més fac­tura. A pri­mera, tot és més exi­gent i són impor­tants les rota­ci­ons. El mis­ter ha de lle­gir bé i triar bé el juga­dor que més convé en cada cas. Aquesta set­mana, amb dos par­tits con­se­cu­tius, hi haurà pos­si­bi­li­tats per a tots i és un bon moment perquè els altres demos­trin que tenen ganes de jugar.” Pere Pons ha par­ti­ci­pat en 27 par­tits, tots de titu­lar, i només va ser suplent en un.