El 24 d’agost del 2014 el Cornellà va rebre la visita de l’Olot, en la primera jornada del curs 2014/15. El conjunt entrenat per Jordi Roger va empatar (0-0). Un resultat més aviat prosaic però que marcava l’inici d’una nova era a l’entitat del Baix Llobregat. El club verd, acostumat a transitar entre les categories del futbol regional i, com a molt, la tercera divisió, acabava de debutar a segona B. Des de llavors han passat tres anys, vuit mesos i deu dies. En el cronòmetre del futbol, 150 partits. Un temps que ha estat suficient per consolidar-se en la categoria de bronze. Només cal veure en quina lluita està immers l’equip ara mateix: la del play-off. Falten dues jornades i és quart. Ara toca defensar el tron.

“Fa 21 jornades que estem en zona d’ascens, depenem de nosaltres mateixos i ho hem de donar tot per jugar la promoció”, explica Sergio Gómez, un dels quatre futbolistes que han viscut des de dins la consolidació del Cornellà a segona B. El migcampista relata com ha viscut la transformació. “Quan vaig arribar hi havia la infraestructura d’un club de primera catalana o tercera divisió. El futbol de base era molt potent, però el primer equip estava una mica oblidat”, recorda Gómez, que hi afegeix: “Això ha anat canviant, el club ha anat fent passos endavant en tots els aspectes: els serveis mèdics, el nivell dels jugadors, el pressupost, l’estructura, la manera com es projecta l’entitat... De club petit hem passat a ser un club gran de la categoria. Ara tothom ens té en compte.”

Sergio Gómez creu que la base del projecte és l’estabilitat i el fet que hi ha una base molt establerta. Jordi Roger, per exemple, fa set temporades que entrena el primer equip i havia dirigit el juvenil. “Hi ha una relació familiar, el tècnic ens coneix, i a tothom qui arriba se li explica ràpidament la filosofia: aquí es treballa al 200% perquè sabem que amb el 199 no arribem”, diu el mig, que hi afegeix: “A això hi sumem que el club protegeix el jugador, aquí no hi ha grans pressions i això és molt bo. Ens allibera.” Gómez, a tot això, hi suma un darrer aspecte: “Hem aconseguit que cada vegada hi hagi més afició implicada i això, a segona B i a l’àrea metropolitana, té un mèrit enorme, perquè al principi gairebé no teníem seguiment.”