La revolució dels petits
2a divisió B. Tres dels quatre equips que lluitaran per la quarta posició en la darrera jornada estaven cridats a lluitar per la salvació. Hèrcules, Mestalla, Alcoià i Balears s’ho miren de lluny
La lliga en el grup tercer de segona B s’ha caracteritzat per la gran quantitat d’equips candidats a la promoció d’ascens. El fet que només pugés el Barça B respecte al curs anterior i que any rere any en la categoria hagin baixat equips històrics des de la segona A (la darrera fornada han estat el Mallorca i l’Elx) ha provocat l’existència d’un excedent d’equips fets per pujar de categoria. En aquest context ha sorprès que tres conjunts modestos s’hagin colat en la lluita per la promoció: el Cornellà, l’Ebre i l’Ontinyent, que tenien mitja lliga per sobre en les travesses, es jugaran amb el Lleida la quarta posició en la darrera jornada.
Tot i que el Cornellà i l’Ontinyent maneguen pressupostos generosos, cap d’ells arriba al dels millors equips de la competició. El Cornellà, l’Ontinyent i l’Ebre són tres dels quatre equips que aspiren a jugar la promoció d’ascens en la darrera jornada. A l’altra cara de la moneda hi ha molts projectes que no han complert les expectatives. Una bona prova és que hi ha hagut 35 entrenadors diferents en la lliga –sense comptar interinatges–, mentre que la temporada anterior n’hi va haver 24 (sense comptar el desgavell de l’Eldenc) i en el curs 2016/17, 25. “S’ha igualat tot en totes les categories”, defensa el veterà entrenador del Vila-real B, Miguel Álvarez. “Aquest grup és molt difícil perquè també els entrenadors han millorat molt. El nivell és molt alt, cada vegada ens estudiem més i coneixem més dels altres”, hi afegeix. Álvarez, com altres tècnics, també assenyala que la competició està marcada per la presència de la gespa artificial. “Si tots els camps fossin com la Creu Alta, tot seria molt diferent”, diu Toni Seligrat, que ha dirigit 220 partits en el grup tercer. “La gespa artificial ho iguala tot. Si ets de categoria superior o tens més qualitat i jugues en gespa artificial, les passes molt magres”, defensa el tècnic. Qui més coneix aquest tipus de superfícies és Manolo González, del Badalona, que ha hagut de patir durant algunes temporades el camp de Montigalà però que quan ha hagut de passar al Nou Estadi –també de gespa artificial però més moderna– ha aconseguit superar totes les expectatives. “De vegades són dinàmiques també”, diu el tècnic gallec, que també vol defensar el paper del seu equip, que ha lluitat per la promoció dos cursos seguits: “La feina també et posa al teu lloc. Nosaltres fa dues temporades que fem les coses molt bé amb pressupostos baixos.”