L’estiu del 2008 Jordi Roger va dei­xar la ban­queta de l’Europa juve­nil per ini­ciar una nova etapa al cap­da­vant del Cor­nellà juve­nil. Lla­vors, el fut­bol de base del club verd ja començava a ser una potència, però el pri­mer equip, un clàssic de les cate­go­ries regi­o­nals fins a finals dels noranta, aca­bava de pujar a ter­cera divisió. Han pas­sat deu anys i la rea­li­tat a la ribera del Llo­bre­gat ha can­viat de forma radi­cal. L’enti­tat s’ha fet gran i diu­menge que ve afronta un par­tit històric: l’anada de la pri­mera eli­mi­natòria del play-off d’ascens a segona A. El Cor­nellà és a les por­tes del fut­bol pro­fes­si­o­nal. “El que hem fet és molt gran, una cosa històrica i impen­sa­ble quan vaig arri­bar. A més, ho hem acon­se­guit després d’anar vivint molts moments memo­ra­bles: vam jugar la copa juve­nil (2010), vam ser cam­pi­ons de ter­cera, amb el poste­rior ascens a segona B (2014), vam jugar una eli­mi­natòria de copa con­tra el Madrid al San­ti­ago Ber­nabéu (2014)...”, reme­mora un Jordi Roger ambiciós: “Ara volem con­ti­nuar fent-la grossa.”

El tècnic, però, no ha recor­re­gut aquest camí sol. D’aque­lla plan­ti­lla que tenia quan va arri­bar al juve­nil, ara hi ha dos fut­bo­lis­tes a les seves ordres: Pep Caballé, que és un emblema del club i qui enca­dena més tem­po­ra­des al pri­mer equip, i Ser­gio Gómez, que va fer les male­tes quan va aca­bar l’etapa de juve­nil, però va tor­nar el 2014 per reforçar el pro­jecte de la segona B. Tots dos han vist des de dins com el pro­jecte ha evo­lu­ci­o­nat. “Quan vaig pujar al pri­mer equip érem dels humils de ter­cera. Anàvem a jugar a Bla­nes, Bena­vent, Olesa...”, recorda Pep Caballé, que remarca el canvi: “Ara veus con­tra qui jugues, i com s’ha pro­fes­si­o­na­lit­zat tot, i t’ado­nes que estàs en un món dife­rent.” Tot i l’evo­lució, d’aquell juve­nil a l’equip d’ara, tots dos hi veuen paral·lelis­mes. “Jordi Roger manté l’essència de lla­vors”, diu Caballé, una afir­mació que Ser­gio Gómez com­par­teix: “Con­ti­nua havent-hi l’exigència de donar-ho tot al camp, de ser molt com­pe­ti­tius. Això es trans­met a la gent que va arri­bant, i quan tens un bon equip i tre­ba­lles, en reculls els fruits.” L’entre­na­dor, per la seva banda, explica la seva recepta. “Durant aquests anys han pas­sat molts juga­dors i tot­hom remarca que som un club molt fami­liar, aquí no li falta de res a ningú”, diu Jordi Roger, que hi afe­geix: “La clau dels èxits és que hem estat una família i hem remat tots en la mateixa direcció. No som ni els més gua­pos, ni els més rics, ni els que tenim més història. Però quan tre­ba­lles amb il·lusió i creus que pots acon­se­guir un objec­tiu gran, al final l’asso­lei­xes.”