Amb ganes de més
Fase d’ascens a 2a divisió A. El Cornellà, superior al filial de l’Sporting en bona part del partit de tornada, es queda sense la classificació per la manca d’encert a les dues àrees
sporting b 2 (2) cornellà 0 (2)
SPORTING DE GIJÓN B:Dani Martín, Ramón, Cordero, Víctor Ruiz, Espejo (Aizpiri, 84’); Salvador, Pedro Díaz; Berto Cayarga (Nacho Méndez, 59’), Isma Cerro (Pablo Fernández, 74’), Traver; i Claudio.CORNELLÀ:Craviotto; Pere (Leon, 59’), Edgar, Borja, Valentín, Joan Oriol (Reche, 70’); Fall, Marc Caballé (Pep Caballé, 70’); Fito, Cortés i Mujica.GOLS:1-0 (3’) Cayarga. 2-0 (84’) Nacho Méndez.RESULTAT EN L’ANADA:2-2.ÀRBITRE:González Esteban.T.G.:al local Dani Martín; als visitants Reche i Joan Oriol (quan era a la banqueta un cop substituït).PÚBLIC:Un miler d’espectadors a la ciutat esportiva de Mareo.La diferència entre l’Sporting de Gijón i el Cornellà va ser l’element més bàsic i necessari en el futbol: l’encert. El conjunt verd va ser millor que el seu rival a domicili, però no va obtenir allò que necessitava per passar l’eliminatòria: el triomf. I, tot i que el resultat final indica que els de Jordi Roger es van quedar lluny perquè ni tan sols l’empat a 0 o a 1 no els servia, la realitat a la gespa va ser una altra. L’Sporting B va aconseguir el gol en el minut 3, i, tot i que es va esforçar defensivament amb molt d’encert, el Cornellà va tenir oportunitats clares, com ara un xut al pal de Rafa Mujica tan bon punt tornaven del descans que, molt probablement, hauria canviat el tarannà del partit.
Al Cornellà li va costar adaptar-se a les dues circumstàncies inicials. Jordi Roger va apostar per un onze amb tres centrals, dos carrilers i un punta, que no va semblar funcionar en els primers compassos tot i que l’equip va millorar molt durant el xoc. Segurament tot plegat va estar influït per la diana inicial de Cayarga, en una centrada des de la banda dreta, molt mal refusada al centre per Borja i que l’atacant de l’Sporting va rematar a gol. Això va provocar que els locals fessin un pas enrere i cedissin el domini al Cornellà, que de mica en mica es va treure la son de les orelles i va començar a fluir en el seu joc. L’esquema amb dos carrilers va permetre atacar cada vegada millor intentant moure la pilota d’una banda a l’altra per trobar el desequilibri. El cert és que en l’atac estàtic era molt difícil i les millors ocasions van arribar aprofitant les errades del rival i en alguna transició ràpida.
Oportunitats
Un quart d’hora després del gol local, el porter Dani Martín va evitar la diana amb les cames en una oportunitat molt clara de Fito Miranda, molt controlat per la defensa de l’Sporting en general però alliberat en aquell punt de partit amb una cavalcada que no va acabar en final feliç per centímetres. A partir d’aquí, l’Sporting B va créixer defensivament i la majoria d’intents del Cornellà, molts dels quals a partir de la pilota aturada, van ser interceptats pel conjunt local.
Aquesta tendència va canviar en el segon temps, en què els locals van començar a concedir oportunitats. Un mal refús de Ramon que va colpejar l’esquena d’un company va donar una pilota franca a Rafa Mujica, que no va trobar cap company en la passada de la mort per culpa de la ràpida reacció d’Espejo. El Cornellà va ser millor en la sortida del segon temps i Mujica va estar a punt d’aprofitar una altra errada de la defensa, però li van faltar centímetres perquè la definició arribés a la xarxa. La fusta ho va impedir. Pocs instants després, Sergio Cortés també es va quedar ben a prop del gol en una rematada al segon pal i, un cop més, interceptada per la defensa.
Bolcats
Jordi Roger va decidir desfer el sistema de tres centrals amb el qual l’equip va acabar sentint-se còmode i va donar entrada a un altre punta, Leon de Kogel, i les ocasions van començar a escassejar a banda i banda. Cansats i amb la desesperació del resultat al darrere, el partit va començar a decantar-se cap a la porteria de Dani Martín, però la defensa s’imposava sense dificultats. L’Sporting va acabar posant la cirereta a la classificació amb una diana, quan faltaven sis minuts per al final, de Nacho Méndez en una transició ofensiva.