Dos minuts abans d’acabar el partit, quan tot estava dat i beneït, Sergio González va decidir que Isaac Becerra no mereixia acabar el curs en blanc i també havia de sortir a la foto. El porter, suplent tota la temporada, va entrar al terreny de joc en substitució de Jordi Masip. Els dos sentinelles catalans han estat dos dels grans artífexs de l’ascens a primera del Valladolid: l’exblaugrana per la seva solidesa a la porteria durant tot el curs; l’exporter del Girona, en canvi, per la seva aportació de portes endins.

La imatge va córrer com la pólvora quan, després del partit d’anada, Becerra va anar corrent a abraçar Masip, que celebrava amb la seva afició el 0-3 a Los Pajaritos. Res de l’habitual tensió entre sentinelles, ni rastre de ressentiment entre el porter suplent –Becerra no ha jugat ni un minut– i el porter titular (Masip, 55 gols encaixats en 42 partits). “Mereixia sortir per tot el que ens ha donat al vestidor aquest curs”, relatava l’hospitalenc Sergio González, tècnic del Valladolid, diumenge passat després d’aconseguir l’ascens en la promoció d’ascens. “Isaac ha estat un company excel·lent. Sempre ha treballat al màxim i això ha fet que no em relaxés. Sabia que si això passava, ell estaria allà per tot el que ha demostrat al llarg dels anys. Havia d’estar al màxim cada setmana per poder jugar i per això li estic eternament agraït”, admetia Jordi Masip que va aterrar a Valladolid després de tres temporades al Barça, en què va jugar un total de quatre partits. El sabadellenc va començar el curs amb alguns dubtes però tant Luis César com Sergio González li han atorgat plena confiança després de molts anys d’inactivitat.