L’estabilització dels ingressos en el futbol professional en els últims tres anys ha donat pas a una etapa de mercadeig. Tothom es vol situar en els accionariats dels clubs de futbol de primera o de segona divisió perquè la rendibilitat és màxima. L’Almeria ha rebut una oferta de 20 milions d’euros, tot i que les negociacions es van trencar fa tres dies i el Còrdova i l’Albacete, equips de la part baixa, van ser venuts per uns 10 milions d’euros. Els deutes ordenats i els ingressos creixents han provocat que, any rere any, el valor dels clubs en el futbol professional pugin com l’escuma.

La taxació per un club de segona A ara mateix és d’entre 20 i 30 milions d’euros, mentre que pels de primera divisió, entre 70 i 80, segons experts en futbol financer consultats per aquest diari. El tancament del mercat del futbol anglès –ningú vol vendre i els preus són prohibitius– ha provocat que el capital estranger interessat en el món del futbol hagi aterrat a la LFP. Un 30% de les SAE que jugaran l’any que ve a la segona A tenen majoria accionarial estrangera (un 30%). Els atractius per a aquestes empreses és que el mercat va creixent any rere any, la possibilitat de pujar a primera es manté i que el manteniment del club no és una despesa, ja que la lliga marca uns límits que difícilment són superiors als ingressos que genera el club a través de la pròpia competició. El Numància, per exemple, va presentar uns beneficis de 800.000 euros i va repartir dividends entre els accionistes de prop de 400.000 euros.