La bombolla es va inflant
2a divisió A. S’intensifiquen els moviments per situar-se en els accionariats dels clubs de futbol de la segona divisió. La venda de l’Almeria es negociava ja per 20 milions d’euros
L’estabilització dels ingressos en el futbol professional en els últims tres anys ha donat pas a una etapa de mercadeig. Tothom es vol situar en els accionariats dels clubs de futbol de primera o de segona divisió perquè la rendibilitat és màxima. L’Almeria ha rebut una oferta de 20 milions d’euros, tot i que les negociacions es van trencar fa tres dies i el Còrdova i l’Albacete, equips de la part baixa, van ser venuts per uns 10 milions d’euros. Els deutes ordenats i els ingressos creixents han provocat que, any rere any, el valor dels clubs en el futbol professional pugin com l’escuma.
La taxació per un club de segona A ara mateix és d’entre 20 i 30 milions d’euros, mentre que pels de primera divisió, entre 70 i 80, segons experts en futbol financer consultats per aquest diari. El tancament del mercat del futbol anglès –ningú vol vendre i els preus són prohibitius– ha provocat que el capital estranger interessat en el món del futbol hagi aterrat a la LFP. Un 30% de les SAE que jugaran l’any que ve a la segona A tenen majoria accionarial estrangera (un 30%). Els atractius per a aquestes empreses és que el mercat va creixent any rere any, la possibilitat de pujar a primera es manté i que el manteniment del club no és una despesa, ja que la lliga marca uns límits que difícilment són superiors als ingressos que genera el club a través de la pròpia competició. El Numància, per exemple, va presentar uns beneficis de 800.000 euros i va repartir dividends entre els accionistes de prop de 400.000 euros.
I el benefici?
Xu Genbao va posar en el Llorca 1,7 milions d’euros, va ascendir al club i el va acabar venent per una xifra que s’acostava als 5 milions d’euros. I això que ho va fer quan l’equip estava condemnat al descens a segona B. L’especulació s’ha convertit en un dels motors principals pels quals els grans inversors s’han interessat en els clubs de futbol de segona A, i que, d’altra banda, s’han trobat amb més impediments a l’hora d’entrar en els accionariats. El 2011, el Sabadell es va llançar als braços de Keisuke Sakamoto sense cap mena de garantia, però perquè aportava 3 milions d’euros, fet que el va convertir en amo del club. Set anys més tard, i en un escenari econòmic completament diferent, Las Palmas ha denegat l’entrada a un inversor que volia aconseguir el 25% de l’accionariat a través d’una ampliació de capital. I en el darrer any tots els inversors que han entrat com a màxims accionistes d’un club, ho han fet posant, com a mínim, 9 milions d’euros.