És un projecte nou, així que dins d’unes directrius estem creant una escola totalment nova, amb nous tècnics i jugadors que per primer cop s’entrenaran amb la nostra metodologia. Bàsicament, la meva tasca és implementar aquesta metodologia en totes les sessions i també formar els entrenadors per tal d’assegurar que es faci tot de la manera correcta.

Sí, és una Barça Academy i actualment tenim jugadors i jugadores d’entre sis i dotze anys.

Ens hem trobat un molt bon nivell pel que fa a la tècnica; a més són persones molt treballadores. He pogut veure entrenaments d’equips de la zona i partits i tenen una manera de veure el futbol bastant diferent a la nostra. Els mètodes d’entrenament es basen molt en la repetició d’accions tècniques. Potser on troben més dificultat és en la presa de decisions, en la improvisació, en la creativitat, i al final això és el que marca la diferència. Són molt disciplinats, durant l’entrenament s’esforcen al màxim sempre, i per això jo hi veig un gran potencial si aconseguim desenvolupar els altres aspectes.

Ara mateix no competim en cap lliga externa. El que fem és una mena de lliga interna en què equips formats amb els jugadors de la nostra escola fan un torneig, i aquí és on treballem aquest aspecte més competitiu. De tant en tant també fem amistosos i esperem més endavant participar en diferents tornejos. De fet ja hem rebut algunes invitacions.

Sí, és un projecte a llarg termini i jo continuaré fins al juny del 2019. Després ja ho veurem. L’experiència és molt bona, però tenir la família tan lluny és el més complicat. Una altra cosa que trobo a faltar és la competició i el dia a dia d’un equip, per això no descarto res. La meva il·lusió i el que m’agradaria és anar fent passos dins del futbol, i el somni és entrenar en la màxima categoria possible, ja sigui prop de casa o en un altre país. Aquesta experiència m’està ensenyant molt, estic veient molt de futbol, sobretot al Japó, però estic al dia de tot el que passa en el futbol català, en el futbol espanyol, i en el futbol en general. El que faré és gaudir de l’experiència, aprofitar el temps per millorar com a entrenador i aprendre tot el que pugui.

Totalment. En aquest aspecte estan molt avançats a nosaltres, tenen molta educació i un gran respecte als entrenadors i els adults. Deixen tot el material ben endreçat, per tot et donen les gràcies, i és un reflex de la societat, perquè pel que jo he pogut veure tothom és així. La imatge del vestidor de la selecció del Japó després de perdre contra Bèlgica, recollint tot el vestidor i deixant una nota d’agraïment és el resum perfecte de com són.

El xoc cultural és grandiós. L’idioma és un dels grans obstacles per a la integració –a poc a poc vaig entenent alguna cosa, començo a llegir i a parlar una mica–, però crec que m’he adaptat bé a les coses quotidianes. Faig vida com qualsevol japonès, això sí, quan entres en un lloc on normalment no van els turistes, et sents una mica observat. Quan ja hi has anat dos o tres cops ja ets un més.

Al principi, la gent del Japó era pessimista amb la selecció, no esperaven passar ni la classificació, però després es van bolcar amb l’equip, i tot i perdre contra Bèlgica estaven contents per la imatge i el joc que havien mostrat.

L’he estat seguint cada moment, ho vaig passar molt malament a l’hora de prendre la decisió de marxar perquè m’estimo aquest club i la gent que el forma, i he intentat ajudar en el que he pogut des de la distància. Sempre he estat en contacte amb el cos tècnic, amb el nostre delegat, el president, i amb els jugadors, intentant animar el grup. L’última jornada va ser un cúmul d’emocions. Jo la vaig seguir per Twitter i tot i que les notícies són instantànies mai saps si són definitives, fins que al final hi va haver explosió d’alegria amb somriures i llàgrimes amb molts missatges dels jugadors, del cos tècnic. La veritat és que me n’alegro moltíssim per tots, que tot i el patiment al final el Lloret estigui on es mereix. Pel que hi he viscut, el que m’ha donat i les persones amb qui ho he compartit, seré seguidor d’aquest club tota la vida.