És cert que el Girona sempre l’he anat seguint des de la distància tenint en compte que per la demarcació el Barça és un club molt seguit, per la història i la repercussió. Recordo veure el partit del gol d’en Migue, que va suposar l’ascens a segona A ja fa deu anys. Allà vam deixar volar la imaginació pensant que el Girona potser podia arribar algun dia a primera divisió. Al cap dels anys ens hem adonat que era possible. La implicació màxima al Girona va arribar, però, quan Jordi Guerrero va entrar al club; llavors m’hi vaig enganxar totalment per l’amistat que m’uneix a ell.

En aquests moments soc soci del Barça, però fa sis o set anys que no vaig al Camp Nou. Arriba un punt que gaudeixes més del futbol quan vas a veure el teu fill. De totes maneres el Girona m’ha tornat a enganxar ja que el meu fill també m’hi empeny. Reconec que alguna vegada he desitjat més les alegries del Girona que del Barça, com quan em preguntaven què volia abans, que el Barça guanyés la lliga o el Girona jugués l’Europa League. Em diuen venut, però què hi farem.

I tant que sí. Hem gaudit molt amb partits molt bons que ens han omplert d’orgull. Veurem el segon any ja que el llistó està molt alt. El club necessita mantenir-se de nou per així consolidar-se a la categoria i mirar d’estar molts anys a primera divisió. L’any passat em vaig fer molt el fanfarró i vull continuar fent-ho.

Salvant les distàncies sempre he comparat aquest Girona amb el Barça d’en Xavi i en Guardiola. En Xavi sempre explica que eren els primers d’entrar al club i els que abaixaven la persiana. Per mi Machín, Guerrero, Balcells i Eloi, a més de Granell i Pere Pons, els comparo amb el nucli dur d’aquell Barça inimitable.

No estic gaire eufòric de moment. La manera de jugar d’Eusebio com a futbolista i entrenador m’agrada. Crec, però, que el Girona està en un punt en què encara està obligat, i necessita córrer molt i molt. Espero que ens sorprengui, però té el llistó molt alt. És com quan va marxar Cruyff, vingués qui vingués ho tenia complicat. Signo ara mateix salvar-nos i insisteixo que cal l’esperit de Machín, si el sap mantenir ens salvarem.

També ho deien Luis Enrique i Valverde i al final el joc respecte a Guardiola no té res a veure. Són gent intel·ligent i saben què han de dir. No és tant el sistema, que està clar que el de Machín ha funcionat, però crec que és més important l’esperit. Els tècnics ja ho diuen que l’esquema és el de menys i que els futbolistes són els amos del joc.

Els aficionats necessitem cromos nous. De moment ens ha marxat en Maffeo, per mi un dels puntals de l’any passat. El gran dubte també és si Stuani tornarà a fer 21 gols o si Portu rendirà com fins ara.