Mai hi ha tantes ganes de començar una temporada que quan hi ha la necessitat de reivindicar-se. I aquesta és, ben segur, la sensació que han viscut al llarg de l’estiu tant el Barça com l’Espanyol, que afronten el campionat que comença aquest cap de setmana amb la intenció de girar full a una temporada amb sensacions positives però amb resultats per sota de les expectatives.

Les blaugrana, per exemple, en l’estrena de Fran Sánchez a la banqueta, van fer un pas més per acostar-se a l’elit europea competint d’igual a igual contra l’Olympique de Lió en els quarts de final de la Champions League, però van veure com se’ls escapava, per tercer curs consecutiu, el títol de lliga; l’Espanyol, per la seva banda, va aconseguir posar punt final a l’espiral destructiu dels últims anys; però, tot i això, va acabar el curs en una discreta catorzena posició. Malgrat això, tots dos equips continuen apostant pels mateixos entrenadors i per un projecte que, aquest any, s’espera que comenci a donar els seus fruits.

Des de la professionalització de la secció, el Barça ha anat fent esforços perquè el seu conjunt femení acabi competint per la Champions League a mitjà termini. Paradoxalment, però, com més a prop s’ha anat situant dels grans d’Europa, més lluny ha estat del títol de lliga. L’Athletic i l’Atlético li han guanyat la partida els últims tres anys, al conjunt blaugrana, que s’ha hagut de conformar amb la copa. Aquest any, l’equip s’ha reforçat menys que altres cursos, amb Kheira Hamraoui, una jugadora que destaca pel seu físic, com a fitxatge estel·lar, però aspira a recuperar, per fi, el tron en el campionat de la regularitat.