Per­sis­tent fins al final, el Ter­rassa va tirar de pólvora, que no en té poca, per tom­bar el mur d’un Vila­franca resis­tent que va tri­gar més d’una hora a donar el seu braç a tòrcer. Els ega­rencs van dis­po­sar de fins a cinc clares oca­si­ons abans del gol, obra de Ser­ra­mitja, que tot just feia qua­tre minuts que era sobre la gespa en la seva estrena a l’Olímpic. Abans, el con­junt vallesà havia fet mèrits sobrats per avançar-se en el mar­ca­dor, espe­ci­al­ment amb un parell d’un con­tra un de Puc­ha­des i Bal­boa que, incom­pren­si­ble­ment, cap dels dos va saber resol­dre amb un xut entre pals quan el públic s’havia aixe­cat.

El Vila­franca va ajun­tar línies, pro­cu­rant no pren­dre mal i rebai­xar el ritme de pilota dels ega­rencs amb pos­ses­si­ons len­tes en camp propi. Però sense cre­uar el mig del camp, difícil­ment s’obtindrà cap premi en un camp com el del Ter­rassa, que va anar de menys a més. Imprecís i lent a l’inici, cada ocasió des­a­pro­fi­tada va anar ani­mant els afi­ci­o­nats i juga­dors locals, que van inten­si­fi­car el setge cap a un Vila­franca que va aguan­tar fins al segon temps. Però l’entrada de Ser­ra­mitja ho va can­viar tot. León va fer diver­ses atu­ra­des de mèrit, però no va cal­cu­lar bé una sor­tida en què l’ata­cant ega­renc el va superar amb el cap.