“Va posar les bases del Celta”

Sí, tinc un record molt bonic tant d’ell com del seu segon, que era Car­los Hugo. Jo estava al filial, i al pri­mer equip els davan­ters que hi havia no aca­ba­ven de fun­ci­o­nar i em van donar l’opor­tu­ni­tat en la copa, que va anar molt bé, i després en la lliga, en què vaig jugar qua­tre par­tits. No ho vaig poder fer en els últims cinc per un tema legal. Li tinc molt d’afecte. En els entre­na­ments, com a bona per­sona...Va ser un gran moment.

El meu pri­mer par­tit va ser en copa, a Vila-real, i els vam eli­mi­nar. Nosal­tres estàvem a segona i ells a pri­mera i els vam eli­mi­nar amb un penal en els minuts finals després d’una jugada on vaig par­ti­ci­par. A par­tir de lla­vors em vaig que­dar al pri­mer equip, entre­nant-me sem­pre amb ells i bai­xant al filial només a jugar. En el tram final, entre la falta de gols dels davan­ters i el fet que a mi m’anava bé al filial, em va donar l’opor­tu­ni­tat de jugar qua­tre par­tits seguits. Per un tema de regla­men­tació fede­ra­tiva no vaig poder jugar els últims cinc de lliga ja que el Celta podia haver tin­gut pena­lit­zació perquè ja era major de sub-23. Va ser una pena perquè m’hau­ria aju­dat molt per poder reno­var allà.

Era un any amb mol­tes cares cone­gu­des. Hi havia Túñez, Iago Aspas, Dani Ábalo, Michu, Tras­hor­ras... Érem uns quants que ja havíem jugat l’any ante­rior al Celta B, havíem fet un molt bon curs, amb Ale­jan­dro Menéndez d’entre­na­dor. Alguns ja esta­ven con­so­li­dats al pri­mer equip i els altres seguíem al filial però a punt de fer el pas. Euse­bio va anar molt bé perquè va donar con­fiança als juga­dors joves, va for­mar una estruc­tura de la qual encara viu el Celta i ens va donar l’opor­tu­ni­tat a molts de nosal­tres de poder dis­fru­tar del món pro­fes­si­o­nal.

És un entre­na­dor molt pro­per al juga­dor. Intenta trac­tar el juga­dor sense crits, inten­tant rao­nar les coses, dir-les bé, que el juga­dor les pugui enten­dre i fer així que el juga­dor segueixi el mateix camí que vol l’entre­na­dor a través de les parau­les. Fa rao­nar el mateix juga­dor, fa que enten­gui el que ell vol per la manera com ho diu. No s’acce­lera, sap molt bé del que parla, i el juga­dor ho entén. És molt dia­lo­gant. Ha estat juga­dor i sap molt bé el que pen­sem i el que ens fa sen­tir més còmodes.

Sí, hi ha una mica de relació. Aquell mateix any es va fit­xar un nou secre­tari tècnic, que havia apos­tat per altres tipus de juga­dors i per­fils. Era Miguel Tor­re­ci­lla, que va deci­dir que tant Euse­bio com jo no con­tinuéssim. Bus­cava un altre tipus de davan­ter per al pri­mer equip. Per edat ja no podia estar al filial. Vaig haver-me de bus­car una sor­tida. Euse­bio va anar al Barça B i jo, al Còrdova.

Sí, crec que sí. Gràcies a ell les bases del Celta actual són aque­lles, les que va començar ell. Fer créixer el plan­ter i fer créixer els juga­dors joves que per nivell podien estar al pri­mer equip. Iago Aspas, Dani Ábalo, Tuñez, Figue­ras o jo vam créixer, i van fer una estruc­tura sòlida del juga­dor de casa. Això, al Celta, li ha dut fins avui mol­tes ale­gries i molts èxits. És cert que quan va entrar Paco Her­rera l’any següent, es va apro­fi­tar molt de la dinàmica d’entre­na­ments i tipus de juga­dor que havia assi­mi­lat el que Euse­bio els havia ense­nyat. Euse­bio es un gran partícip de l’ascens que després va acon­se­guir Paco Her­rera.

Sí. Al Celta havia de demos­trar que més enllà d’haver estat un bon juga­dor podia ser un bon entre­na­dor. Ara ja no ha de demos­trar res. El seu pas pel Barça B va ser fantàstic. A la Real va res­sus­ci­tar un equip i la gent estava molt orgu­llosa de com estava jugant l’equip i com gua­nyava i com­pe­tia con­tra tot­hom. Crec que Euse­bio ha de seguir la línia que porta fins ara. Cada any és millor tècnic. Segur que l’Euse­bio que jo vaig conèixer amb el d’ara ha can­viat molts mati­sos i ha can­viat coses en aspec­tes tàctics i en exigència. I Girona és una plaça per­fecta per a ell. Té juga­dors de qua­li­tat i en pot treure molt suc. És cert que els sis­te­mes d’anys ante­ri­ors con­so­li­dats per Machín són una mica l’antítesi del que Euse­bio vol plan­te­jar, però també pot ser un avan­tatge. Euse­bio pot apro­fi­tar-se d’aques­tes peti­tes coses que Machín ha dei­xat i que els juga­dors han inte­ri­o­rit­zat per fer que el seu joc i la tàctica pugi un altre nivell. És un bon lloc perquè Euse­bio creixi com a entre­na­dor.

El Celta s’ha cons­truït gràcies als juga­dors del plan­ter que vam estar junts aquells anys. Hi ha Iago Aspas,però Hugo Mallo és un gran líder, Ser­gio Álva­rez també té caràcter de líder... Són els tres capi­tans i tots tres apor­ten aque­lla manera de fer ter­re­nal, tocant de peus a terra i cons­ci­ents del que sent la gent del Celta. Sen­ten molt els colors i són molt útils per un club. Iago Aspas fa el mateix que quan jugava amb mi al filial. Era un juga­dor dife­rent, tenia alguna cosa espe­cial... tenia màgia en l’última pas­sada. Feia més de mit­ja­punta i ara pot­ser és més davan­ter pur però con­ti­nua sent un juga­dor deter­mi­nant. Ho tenia tot per tri­om­far. Que arri­ba­ria tan lluny i a ser inter­na­ci­o­nal? No ho sé, però tenia alguna cosa espe­cial, d’artista. I com a per­sona es super­sen­zill, molt fami­liar, humil. Hi man­tinc el con­tacte i col·labora amb actes que orga­nitzo. M’ale­gro d’haver jugat amb ell. Amb ell, el Celta ha gua­nyat moltíssim.