És clar que és una enveja per a nosaltres. Jo vaig començar des del primer any que hi havia filial, quan era el Riudellots, i era un altre món. Estaves una mica deixat de la mà de Déu perquè no hi havia la serietat que hi ha actualment. Ara veus que s’està professionalitzant moltíssim perquè venen jugadors de pràcticament tot el món, cosa que fa uns anys era impensable, i és una mostra que estan fent les coses molt bé. Tot i que nosaltres les passéssim bastant magres, me n’alegro molt que el Girona segueixi creixent, que sigui un club consolidat a primera i amb una estructura tan gran com té ara.

I tant. Tinc molts amics allà, com Pere Pons o Granell. És un orgull veure’ls fer les coses com les estan fent i sempre tinc molt en compte el dia i l’hora que juguen perquè prefereixo veure els partits del Girona que els del Barça, per exemple.

Doncs són molt bones. Llàstima que després de començar molt bé hàgim encaixat dues derrotes que no s’adiuen amb el joc que hem fet, perquè hem estat sempre superiors i els petits detalls han acabat decidint. Tenim un equip molt competitiu i esperem que ens surtin bé les coses.

Jo vaig arribar al febrer, quan la situació ja era molt dolenta. El club havia marcat com sempre l’objectiu d’estar com a mínim en la promoció d’ascens i al final va costar salvar-se. Per això ara no es vol parlar d’ambicions sinó que ens marquem sempre el tòpic del partit a partit, que també és com crec que poden arribar les grans alegries. Nosaltres anem fent, intentant sumar els tres punts cada dia sense mirar a llarg termini.

La temporada passada vaig arribar després de nou mesos sense competir i el tècnic sempre m’ha fet veure que soc molt important per a ell. Per això, tot i tenir propostes aquest estiu d’altres clubs, m’he quedat perquè sentir-se valorat és la base de tot i fa que el dia a dia sigui millor.

Sí, perquè vens de competir tot l’any amb l’Albacete, jugant infiltrat des de l’octubre sabent que t’operaràs a l’estiu i aconsegueixes l’ascens a segona A. Després estàs molt temps parat, ve gent nova al club que no et coneix i et quedes sense fitxa i sense equip.

Sí, perquè ho veia molt magre. Havia forçat per arribar abans del que marcaven els terminis i, vulguis o no, et fa patir més. Després de tant de temps, la sensació de tornar al camp i disfrutar del que més t’agrada és molt i molt gratificant.

Chicho està fent un gran treball en aquest equip amb molts jugadors joves a qui els agrada tenir la pilota. Nosaltres anirem a fer un partit amb molta intensitat i molt de ritme. No sé si hi haurà molts gols, però esperem que els que hi hagi siguin a la porteria del Peralada.