Quan torna a casa un ésser estimat i un heroi esportivament parlant, se l’ha de rebre amb tots els honors i agraïments. L’Olot rebrà demà la visita d’un dels seus ídols més recents, una figura que va aixecar de les cendres un club i una afició desanimats per un descens a tercera desafortunat i traumàtic el curs 2015/16. Ramon Maria Calderé tornarà a trepitjar, aquesta vegada com a tècnic del Badalona, el municipal d’Olot, un estadi que només el va veure perdre en una ocasió com a màxim responsable de la banqueta garrotxina durant la temporada 2016/17, en què va aconseguir el cinquè campionat de tercera de la història de l’entitat. Pocs dies després de guanyar el títol, els olotins van superar l’Sporting B en l’eliminatòria de campions i van segellar una campanya plena d’èxit amb el retorn a segona B: “Tot i que només vaig estar a l’Olot una temporada, reconec que tant des del punt de vista esportiu com personal, el vincle creat amb la ciutat, la gran afició i la meva família sembla que hi hagués estat deu anys”, comenta l’exjugador professional Ramon Maria Calderé, orgullós del seu pas per la Garrotxa: “Vam aconseguir els objectius marcats per a tots gràcies a una plantilla formada per grans futbolistes però, sobretot, bones persones. Tot va ser més fàcil i còmode.”

A Olot, molts aficionats no van entendre que el tècnic que va dirigir amb èxit el seu equip fins a l’ascens no continués el curs posterior a segona B: “No hi va haver cap circumstància estranya. Jo tenia un compromís personal i moral amb en Tintín Márquez de treballar junts en un projecte. Vaig decidir que era el moment de fer el pas i anar a Bèlgica amb ell, però em pensava que m’hi trobaria més còmode en un altre país i de seguida vaig veure que volia ser, de nou, primer entrenador. Hauria pres la mateixa decisió tot i que sé que l’Olot és el club ideal per créixer. Fan una feina pausada, constant, segura i ferma i estic segur que poden fer un pas més cap a la professionalització”, explica Calderé, que es retrobarà amb molts dels futbolistes que ja va dirigir fa dos cursos: “Conec molts futbolistes i també en Raúl Garrido, ja que hem compartit moments de futbol recentment. Va agafar l’equip en una situació delicada i ho va fer molt bé. L’Olot té un vestidor sa i això és la clau”, diu el de Vila-rodona, que afronta el duel de demà amb molt de respecte: “Jugarem contra un equip versàtil i amb grans jugadors. Arribem en un moment bo respecte a l’inici de curs però al municipal costa esgarrapar punts. És un camp amb magnetisme i l’afició anima molt el seu equip”.