La gespa hi creixerà de nou
La crescuda del Ter deixa impracticable el camp del Borgonyà, un dels més antics i emblemàtics del futbol català
El 1895, treballadors de la colònia tèxtil de Borgonyà van jugar el primer partit de l’Estat entre equips de diferents poblacions, i el segon va ser en aquest camp
Si s’hagués d’escollir el camp més carismàtic i bonic de la comarca d’Osona, els aficionats al futbol d’aquest territori segurament no trigarien gaire a posar-se d’acord: el del Borgonyà. Conegut popularment com “el camp dels anglesos”, des del 1895, aquesta colònia industrial gaudeix d’un petit tros d’Escòcia al costat del riu Ter en forma de camp de futbol. L’arribada, a finals del segle XIX i principis del XX, d’obrers procedents de Paisley, a prop de Glasgow, per treballar en la fàbrica que l’empresa Coats va instal·lar en aquest punt del territori, va provocar que es desenvolupés un nucli de població amb totes les característiques de l’arquitectura britànica. També s’hi va fer un terreny de joc i el club va escollir els colors de l’equip d’origen de la majoria dels treballadors arribats des de Paisley: el negre i el blanc del Saint Mirren. Més enllà del romanticisme i la bellesa del rectangle de joc, en aquest camp, el 1895, s’hi va jugar el segon partit de tot l’Estat entre equips de futbol de diverses poblacions. El primer, jugat a la capital catalana uns dies abans, també va enfrontar l’Asociación de Torelló –format per nadius escocesos que treballaven a Borgonyà– contra la Societat de Football Barcelona. Aquest fet va ser explicat en l’edició de L’Esportiu del dia 31 de gener del 2014 pel professor Xavier Arranz Albó.
L’aigua no té senyor
La situació propera al riu i en ple meandre del terreny de joc i l’espectacular crescuda del Ter dilluns passat a la matinada fruit de la tempesta en què va derivar l’huracà Leslie van provocar que la gespa, la porteria i tot l’entorn i el material que hi havia al camp quedessin arrasats: “L’aigua va baixar amb molta força. La primera estimació mostra que l’estructura de l’edifici principal no ha quedat afectada però sí que hem tingut moltes pèrdues materials i hi haurà molta feina per recuperar l’estat inicial del terreny”, explica Joan Sadurní, president del Borgonyà, que recorda que com a mínim dues vegades més –el 1940 i el 1982– l’aigua del Ter ja havia malmès les instal·lacions. “Sempre s’ha pogut recuperar i també esperem fer-ho aquest cop. El camp del Borgonyà és una joia del futbol i té molta història. Un dels avantatges és que aquí la gespa del camp de futbol hi creix sola per la humitat que aporta el mateix riu. A partir de dilluns que ve ens hi posarem tots plegats. Esperem el suport de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló –localitat a la qual pertany el nucli de Borgonyà i que ja cedeix i cedirà el seu camp de futbol municipal perquè l’equip blanc-i-negre pugui seguir competint– i estem preparant una brigada per començar a netejar.”
No perden els orígens
Agermanats des de fa un temps amb el Saint Mirren, club de la primera divisió escocesa, els lligams amb el club de Paisley s’han reforçat en els últims anys, amb intercanvi de visites d’aficionats i autoritats locals incloses. La desgràcia també ha mobilitzat els aficionats dels Saints i un d’ells, Kevin Steele, després d’haver vist en directe l’últim duel del Borgonyà a casa dissabte passat, ha engegat una campanya per internet per recollir diners, ajudar a reconstruir el camp i que la gespa hi creixi de nou i la pilota hi rodi ben aviat.