opinió
La importància d’un projecte clar
No és casualitat que el Reus no s’hagi vist tan afectat com es podia pensar pel fet de tenir només setze jugadors en plantilla després que quatre futbolistes clau no poguessin ser inscrits –Vitor, Yoda, Tito i Cuenca– i que dos més haguessin de canviar d’aires –Lekic i Guzzo– per culpa dels problemes amb el límit salarial. Mantenir una idea de joc com a pal de paller del projecte esportiu, fer canvis d’entrenadors gens traumàtics i continuistes i incorporar jugadors amb un perfil molt determinat és el que permet que el Reus sobrevisqui esportivament malgrat la mala gestió econòmica. Fins i tot jugadors fitxats per al filial de tercera funcionen a segona A. De totes maneres, la situació econòmica delicada del club roig-i-negre, sobretot si no s’arregla aviat –hi ha una ampliació de capital en marxa, amb accions a la venda per part de Joan Oliver–, és el que a la llarga pot trencar del tot el projecte esportiu, per molt sòlid que sigui.
La importància de tenir un projecte clar la demostra el Reus i també, però per defecte, l’altre equip català de segona A, el Nàstic. Tancada l’etapa amb Promoesport, que va ser clau per salvar un club en crisi però massa inestable últimament, i amb el deute totalment eixugat, el Nàstic tenia l’oportunitat aquest estiu de bastir, per fi, un projecte a llarg termini, amb idees clares. Però la sensació és que a l’estiu es va confeccionar l’equip més per oportunitats del mercat o per noms que no pas pel perfil o per les necessitats de Gordillo, que ja ha estat destituït, i que el club continua en la improvisació i el curt termini. I ja són set entrenadors en menys de dos anys.