Pere Pons no oblidarà mai el partit d’ahir a Mestalla. Per començar, el de Sant Martí Vell va lluir des de l’inici el braçal de capità del Girona –Stuani i Aaday estan lesionats i Granell i Alcalá van començar el partit des de la banqueta– i, poc després del xiulet inicial, va marcar un golàs per l’esquadra des de fora de l’àrea en una jugada que, finalment, va ser invalidada per falta prèvia de Pedro Porro. A partir d’aquí, Pere Pons va jugar un partit marca de la casa, buidant-se al mig del camp tant en tasques defensives com també prodigant-se en l’atac quan l’ocasió ho permetia. Amb Aleix Garcia com a company de fatigues en el doble pivot, el gironí va patir com tot l’equip en la primera meitat, aguantant les envestides del València, abans de capgirar el guió de l’enfrontament només de començar la represa. Era tot just el tercer minut de la segona meitat, quan Pere Pons va caçar un rebuig del porter Neto després d’un xut de Roberts per marcar el 0-1 amb què el Girona acabaria sumant els tres punts. Pere Pons va celebrar el gol amb entusiasme, traient-se el braçal de capità i fent-hi un petó, a l’estil del que va fer, anys enrere, Carles Puyol amb el Barça al Bernabéu. No era per a menys: el d’ahir va ser el primer gol a primera divisió del de Sant Martí, que amb el Girona, prèviament, n’havia marcat tres a segona A, dos en la temporada 2016/17 i un en la 13/14.

“Estic molt content amb el meu primer gol a primera. No en solc fer gaires, però avui m’ha caigut la pilota allà i, a més, ha valgut el triomf”, explicava, després del partit, Pere Pons, que va desgranar una mica més la seva celebració del gol: “He fet un petó al braçalet com a mostra d’agraïment a la senyera i al club que m’ho ha donat tot. I l’he dedicat a en Teti i en Nil, dos amics del planter del Girona que van perdre la vida, uns anys enrere.”