Una rutina vora l’abisme

Els últims mesos estan sent funes­tos per al Reus. Just la tem­po­rada que havia de ser­vir per con­so­li­dar el club en el fut­bol pro­fes­si­o­nal, el pro­jecte ha entrat en col·lapse. En la pri­mera jor­nada es van dis­pa­rar totes les alar­mes, ja que no es va poder ins­criure bona part dels balu­ards de la plan­ti­lla perquè s’havia superat el sos­tre sala­rial que imposa la Lliga. El que sem­blava un con­tra­temps pun­tual va ser l’inici d’un enca­de­na­ment de des­propòsits: el pro­blema de les ins­crip­ci­ons no es va solu­ci­o­nar, l’equip es va haver d’entre­nar en camps de gespa arti­fi­cial, la plan­ti­lla va dei­xar de per­ce­bre la nòmina, el club va adme­tre un deute de cinc mili­ons i, aquesta set­mana, Tito ha pre­sen­tat una denúncia per danys i per­ju­di­cis. Vore­jar l’abisme forma part de la quo­ti­di­a­ni­tat, però aquesta rutina cansa. Ja fa dos mesos que la plan­ti­lla no cobra i s’ha arri­bat al límit. La sen­sació que regna entre els juga­dors i el cos tècnic és que si Joan Oli­ver no troba inver­sors ràpida­ment, tot sal­tarà pels aires.

El tècnic, Xavi Bar­tolo, no amaga l’amar­gor del moment. “Tenim moltíssi­mes difi­cul­tats en el dia a dia i no acon­se­guim veure la llum. Sabem que el club tre­ba­lla, però neces­si­tem que les ges­ti­ons que està fent es con­cre­tin i que ens arribi alguna notícia posi­tiva, perquè la situ­ació és cada cop més fei­xuga”, explica el tècnic, que lamenta que “la rutina que li ha tocat viure a aquest equip no és la rutina d’un club pro­fes­si­o­nal”. Ell, en tot cas, intenta abs­traure els seus homes d’aquesta situ­ació perquè con­tinuïn ren­dint de forma extra­or­dinària –el Reus és setzè i ha sumat 13 punts–, tot i que admet que és molt difícil. “És com­pli­cat man­te­nir l’esta­bi­li­tat. Ja hem tre­ba­llat per fer-los creure en el pro­jecte, però hi ha un moment en què el dis­curs s’esgota i als juga­dors més motos ja no els podem ven­dre”, diu Bar­tolo, que lloa el nivell humà del bloc: “El grup de fut­bo­lis­tes que tinc és extra­or­di­nari. Ells ho estan tirant tot enda­vant i ara el que ens queda és el seu com­promís per­so­nal, la seva pro­fes­si­o­na­li­tat i les ganes que la situ­ació des del punt de vista espor­tiu es man­tin­gui, també pen­sant en el seu futur.”

Un dels grans mal­de­caps del tècnic és que s’arribi a un even­tual ter­cer mes sense cobrar, fet que per­me­tria als fut­bo­lis­tes aban­do­nar el club. El perill de des­ban­dada és real, i Xavi Bar­tolo parla sense embuts del que supo­sa­ria: “Això sí que seria catastròfic; si algun dels juga­dors que tenim avui llui­tant per aquest pro­jecte l’aban­donés, perdríem qual­se­vol tipus de pos­si­bi­li­tat i la situ­ació seria pràcti­ca­ment insos­te­ni­ble.” Ell, en tot cas, pre­fe­reix pen­sar en clau posi­tiva: “Hem arri­bat a la jor­nada 12 vius i, tot i que no sé quin marge de mani­o­bra tenim, espero que ens hi man­tin­guem fins a la pròxima ober­tura de mer­cat.” La clau, segons explica el tècnic de Bellvís, és no caure al pou, ja que això tin­dria un efecte nefast en l’estat anímic de la plan­ti­lla: “Estic inten­tant convèncer els juga­dors perquè aguan­tin al màxim pos­si­ble i per no enfon­sar-nos, perquè si ens poséssim en una situ­ació de des­cens directe no sé si seríem capaços de supor­tar-ho.”