Reus
Una rutina vora l’abisme
La plantilla del Reus, que acumula dos mesos sense cobrar, encadena situacions precàries i viu el moment més complicat
Els jugadors esperen una solució de forma urgent; si no, hi ha un risc alt de desbandada
Els últims mesos estan sent funestos per al Reus. Just la temporada que havia de servir per consolidar el club en el futbol professional, el projecte ha entrat en col·lapse. En la primera jornada es van disparar totes les alarmes, ja que no es va poder inscriure bona part dels baluards de la plantilla perquè s’havia superat el sostre salarial que imposa la Lliga. El que semblava un contratemps puntual va ser l’inici d’un encadenament de despropòsits: el problema de les inscripcions no es va solucionar, l’equip es va haver d’entrenar en camps de gespa artificial, la plantilla va deixar de percebre la nòmina, el club va admetre un deute de cinc milions i, aquesta setmana, Tito ha presentat una denúncia per danys i perjudicis. Vorejar l’abisme forma part de la quotidianitat, però aquesta rutina cansa. Ja fa dos mesos que la plantilla no cobra i s’ha arribat al límit. La sensació que regna entre els jugadors i el cos tècnic és que si Joan Oliver no troba inversors ràpidament, tot saltarà pels aires.
El tècnic, Xavi Bartolo, no amaga l’amargor del moment. “Tenim moltíssimes dificultats en el dia a dia i no aconseguim veure la llum. Sabem que el club treballa, però necessitem que les gestions que està fent es concretin i que ens arribi alguna notícia positiva, perquè la situació és cada cop més feixuga”, explica el tècnic, que lamenta que “la rutina que li ha tocat viure a aquest equip no és la rutina d’un club professional”. Ell, en tot cas, intenta abstraure els seus homes d’aquesta situació perquè continuïn rendint de forma extraordinària –el Reus és setzè i ha sumat 13 punts–, tot i que admet que és molt difícil. “És complicat mantenir l’estabilitat. Ja hem treballat per fer-los creure en el projecte, però hi ha un moment en què el discurs s’esgota i als jugadors més motos ja no els podem vendre”, diu Bartolo, que lloa el nivell humà del bloc: “El grup de futbolistes que tinc és extraordinari. Ells ho estan tirant tot endavant i ara el que ens queda és el seu compromís personal, la seva professionalitat i les ganes que la situació des del punt de vista esportiu es mantingui, també pensant en el seu futur.”
Un dels grans maldecaps del tècnic és que s’arribi a un eventual tercer mes sense cobrar, fet que permetria als futbolistes abandonar el club. El perill de desbandada és real, i Xavi Bartolo parla sense embuts del que suposaria: “Això sí que seria catastròfic; si algun dels jugadors que tenim avui lluitant per aquest projecte l’abandonés, perdríem qualsevol tipus de possibilitat i la situació seria pràcticament insostenible.” Ell, en tot cas, prefereix pensar en clau positiva: “Hem arribat a la jornada 12 vius i, tot i que no sé quin marge de maniobra tenim, espero que ens hi mantinguem fins a la pròxima obertura de mercat.” La clau, segons explica el tècnic de Bellvís, és no caure al pou, ja que això tindria un efecte nefast en l’estat anímic de la plantilla: “Estic intentant convèncer els jugadors perquè aguantin al màxim possible i per no enfonsar-nos, perquè si ens poséssim en una situació de descens directe no sé si seríem capaços de suportar-ho.”