3a divisió FEF
CAMILO VÁZQUEZ
ENTRENADOR DEL SANTBOIÀ
“Vull treure’m l’espina clavada”
El tècnic està immers, en el seu retorn al Joan Baptista Milà, en la consecució d’una permanència que seria històrica
Fa dos anys i una setmana que Juan Camilo Vázquez (l’Hospitalet de Llobregat, 1976) i el Santboià van separar els seus camins després de dues promocions d’ascens frustrades i un mal inici a primera catalana. Però l’estiu passat, un dels tècnics més respectats del futbol català va decidir tornar acceptant una oferta arriscada i lluitar per la permanència amb la plantilla més barata de la categoria. La sanció de la Seguretat Social va esquinçar el projecte de l’entitat, que va haver de muntar de pressa i corrents una plantilla i un cos tècnic en què predomina la falta d’experiència a tercera però també la reivindicació. Les expectatives són baixes, però diumenge passat va aconseguir una victòria contra el Granollers.
Una setmana més tranquil·la després del triomf?
El grup és conscient del que hi ha i saben que tindrem decepcions, per això, tot i l’amargor de la derrota, aquesta no ens desgasta en excés. Tenim aspectes a millorar perquè, tot i la victòria, el Granollers ens va passar per sobre al primer temps. Però estic molt content perquè l’esforç i la capacitat de treball dels nois són altíssims. Som un equip difícil de guanyar.
I això no costa de mantenir veient-se sovint en la zona de descens?
No, perquè quan vam fitxar els jugadors ja sabien per què venien. Ho sabien ells i ho sabia jo. Potser altres anys hauria merescut més ser a tercera i l’any que menys ho he merescut s’ha donat la circumstància que he estat cridat. Soc el primer que sap que soc aquí per la situació del club. Però ens ho prenem com una oportunitat, no tenim experiència a la categoria però ens hi aferrarem. I no tinc ni una queixa, és un espectacle com treballen.
Es va arriscar acceptant l’oferta...
Va ser una proposta que em van fer Toni Rodríguez [secretari tècnic] i Ramon Andreu [president], i em van dir que confiaven en mi per tirar endavant un projecte d’aquest tipus. I m’ho vaig prendre com un repte personal. Tinc l’espina clavada de no haver pogut aconseguir l’ascens aquí i em sentia compromès per intentar salvar el club en un moment tan difícil. És un risc o no perquè també ens pot sortir molt bé.
I com viu el club el fet de lluitar per la salvació?
Tothom en el futbol català sap quina és la nostra circumstància i els tècnics i observadors que conec em diuen sempre el mèrit que té l’equip amb el que hi ha. La directiva està en aquesta línia i gran part de l’afició també. Ara, hi ha una altra part que jo crec que no és conscient de la nostra realitat. Però en general tothom ho reconeix i per això em vaig alegrar molt en el triomf contra el Granollers perquè el club s’ho mereixia.
Com s’entrena un equip d’aquestes característiques?
El mètode és el mateix però vam començar treballant l’organització defensiva, les transicions i la pilota aturada perquè, per les característiques del grup, sabia que no tindríem gaire la pilota. Ara estem començant a introduir aspectes de l’atac organitzat. És diferent de la primera etapa a Sant Boi però similar a quan entrenava al Viladecans.
La lliga està un pèl trencada, creu que serà així fins al final?
Hi ha bons equips a baix que no hi haurien de ser i d’altres que poden agafar bones ratxes. Jo espero que s’incorpori algun equip més a la lluita i que nosaltres també encadenem un seguit de bons resultats per treure una mica el cap. La categoria, això sí, està molt dividida, amb grans transatlàntics i grans jugadors, però en la feina col·lectiva qualsevol equip és perillós. Veus jugar equips com el Granollers de Solivelles o l’Horta de Castro i et cau la bava.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.