“És molt atípic i estrany el que ha passat aquí, en cap altra empresa et trobes amb alguna cosa així.” Qui ho afirma és el president del Terrassa, un Jordi Cuesta satisfet després d’haver pogut complir un dels principals reptes del seu mandat: recuperar alguns dels símbols identitaris del club, com ara el seu antic nom, previ a la refundació, i els drets d’ús de l’escut i de la marca, que en els últims anys no eren propietat seva. Com avisa Cuesta, no és gens senzill explicar el guirigall burocràtic i identitari que ha viscut el conjunt egarenc en la darrera dècada.

Tot va començar amb la nefasta gestió econòmica i esportiva que el club va arrossegar durant uns quants anys i que, sota el mandat de Kiko Sánchez, va acabar amb l’aplicació de la llei concursal, el 2009, després de la denúncia dels jugadors. El deute acumulat era d’uns tres milions. El resultat, una resolució judicial que va obligar a liquidar la SAE i va posar fi a 103 anys d’història. Tot seguit, es va posar a subhasta la plaça del club a segona B, i la candidatura de Terrassa FC Sports SL, liderada per Sánchez, va ser la que va adquirir els drets a través d’una subhasta per només 6.000 euros i el pagament dels deutes als jugadors. Els problemes del nou Terrassa Olímpica 2010 SAD, però, no s’acaben aquí. Pot continuar utilitzant el nom de Terrassa FC després d’adquirir-lo a la subhasta, però només des del punt de vista comercial, no esportiu. El curs 2009/10 va acabar sent un caos, amb una plantilla desestructurada pels problemes econòmics, i l’equip va baixar a tercera.

Jesús Fernández va prendre el relleu de Sánchez el febrer del 2011, però el panorama no va millorar i la situació econòmica tampoc. El Terrassa va acumular un deute amb la RFEF, la Seguretat Social, el cos tècnic, els jugadors i altres treballadors que va arribar als 300.000 euros el 2015. Una situació insostenible.